Acompanyat de sant Joan de la Creu

¿A dónde te escondiste,
Amado, y me dejaste con gemido?
Como el ciervo huiste,
Habiéndome herido,
salí tras ti clamando, y eras ido.

No són poques les veus
que enmig del tràfec que vivim
cerquen on és el Senyor.
El cerquen,
queixant-se de la seva aparent absència.
El cerquen,
havent estat per Ell ferides d’amor.
El cerquen,
perquè essent Ell el seu Amat
desitgen com amades
ser per Ell escoltades i estimades.

Pastores, los que fuerdes
allá por las majadas al otero
si por ventura vierdes
aquel que yo más quiero,
decilde que adolezco, peno y muero.

Molts de cors i mirades
busquen avui la presència
d’uns mitjancers
-Maria, àngels, sants i santes-,
anhelant zelosament
posar a les seves mans
el dolor de l’absència de l’Amat
que amb mortal enyorança viuen.
En ells confien el seu dolor,
la vivència que com a flama viva
crema fogosament en el seu interior.
L’angoixa que senten
per no sentir-se emmantellades
per qui és salut del seu pensament
i font del seu descans,
els provoca una nit d’angoixa intensa.

Buscando mis amores,
iré por esos montes y riberas;
ni cogeré las flores,
ni temeré las fieras,
y pasaré los puentes y fronteras.

Més, el cor de qui estima,
no en té prou
en fer-se amb missatgers.
Sempre segueix cercant
superant temptacions
que li surten fent camí.
I cercant sense descans
a qui tant estima,
va arrelant més i més a dins seu
les altes virtuts
que engendra l’amor.