Ressuscitem!!!
Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia

Des de fa setmanes vivim
emergències sanitàries,
virus, agonies, morts,
estats d’ànims soterrats,
crisis econòmiques,
despullament de competències,…
Una espècie de caciquisme ens envolta
per a salvar, se’ns diu, la vida
i la salut dels ciutadans.
Molts ens sentim fosfatina,
res de res,
pols a les mans del vent.

Que desapereixi Leviatan,
monstre despòtic,
fiscalitzador de vida i moviments.
Recuperem les emocions i els pensaments,
la benaurança civilitzadora.

Ressuscitem la vida.
Ningú més en soledat.
Ningú més enterrat
com moble desencolat.

Revaloritzem la caritat.
Acompanyem-nos.
Que el confinament i els sepulcres
es converteixin en llocs
de pau i d’esperança
com ens parla l’Apocalipsi.

No siguem gerros xinesos
que no importen a ningú.
Avui, dia de Pasqua,
jornada en que la vida
venç el mal i la mort,
provoquem com Jesús
un cop d’estat antropològic.
“Maran Athà!” El Senyor ve!
El Senyor ja hi és!
Jesús ha ressuscitat!
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Que es recreï de nou la llum.
Que hi hagi color i cel blau.
Que la terra i les aigües
s’apoderin de l’hàlit inicial.
Que de nou dansin pel firmament
sol, lluna i estels.
Que les aigües produeixin éssers vius,
i que els animals alats
volin lleugers per l’espai.
Que la terra produeixi bestioles
i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
Que l’home i la dona
siguin i visquin
a imatge de Déu.
Que hi hagi de nou vespre i matí.
Que l’alegria vesteixi i ompli
l’immens espai de l’univers.
Que mai més ningú tengui por.
Que Déu sigui present arreu
i al cor i ànima dels humans.