Heu après la lliçó del Covid -19?

Immagin
que els milers de víctimes del coronavirus
ens demanen què fem
per millorar la societat
tenint present
la lliçó de la pandèmia
que els ha robat
la vida que els pertanyia.
I em deman:
Desaprofitarem el seu traspàs
i el dol de tantes famílies
com desaprofita un alumne xerec
les ensenyances que rep?

Confinats, s’atura el món
i ens regala temps per esbrinar els secrets
que ens descobreix el Covid-19
a un preu alt de morts, dol i silenci.

Mentre una insignificant gota d’aigua
infestada d’enemics letals
ens acorrala greument
i mortalment,
cerc un flash de llum
recordant ensenyances apreses
de persones sàvies com a roures:
“Les pèrdues, tot i que ens nafrin,
ens són un guany”
“Rere un valor perdut
en guaita un de superior”,…

A mesura que passen els anys,
lluny d’arbres desassenyats
que s’enlairen sense arrels,
recull que val més
aprendre que desaprofitar,
sincerar que mentir,
culpar-se que excusar-se
unir que separar,
col·laborar que defugir,
compartir que acaparar,…

Les víctimes del coronavirus,
estrenant balances
i sospesant respostes,
ens miren fixament
i ens formulen una sola pregunta
a nivell personal, nacional i internacional:
Heu après la lliçó del Covid-19?