Els aladerns del nou futur!

Vivim una experiència decisiva

o sols és un somni inquietant?

Estrenarem inclinacions de cap,

somriures més expressius

i trobades més saludables,

o tornarà l’art gratuït

de les besades i  abraçades?

 

Com en altres èpoques,

després del Covid-19,

veurem sorgir lluminosa

 l’albada de la resiliència

dirigint  el cant del  “Resistiré”?

 

Desenganyats de la soledat,

compartirem de nou taula festiva

amb la parella i els fills,

amb els avis i demés família?

 

Sensibilitzats pel que aprenem,

lluitarem per provocar

la confiança en cadascú,

 l’expressió del que vivim

i l’escolta del que expressam?

 

Engegats per l’energia del cervell,

serem capaços d’esbrinar el goig

de la reflexió i de la música,

de la pregària i del descans,

de l’esport i de la festa?

 

Després de la pandèmia

viurem canvis,

és la norma!

Així ha passat i passarà.

Recordem el després de la pesta negra.

Per escassejar la mà d’obra,

s’acabà l’esclavitud.

 

Què ens espera a nosaltres

 a partir d’ara?

 

Mentre alguns,

desaprenents de mota,

seguiran degenerant i degenerant-se,

  uns altres redescobriran

el goig de la família,

del silenci i del descans.

Seran els aladerns del nou futur!