Esqueixant-se el meu cor, …

Com em fereix
dolçament el cor
el salm d’avui, el 41:
“Com la cérvola es deleix
per l’aigua viva,
també em deleixo jo
per Vós, Déu meu!”.
En aquestes hores
de pau i quietud
tenc set de Déu,
del Déu que m’és vida.
Quina set més viva,
quina set més impacient
és la set de l’ànima
que inquieta cerca.
Esqueixant-se el meu cor,
tot ell deixa sentir
la seva remor melangiosa:
-Quan podré veure,
Déu cara a cara?
Quan, on el podré veure?
I la resposta li arriba
del cistell amorós i sagrat
que l’acull:
-Deixa’t guiar
per la llum i la veritat,
per la pregària i el silenci.
Com la terra
s’obra als núvols
i gràcies a ells fructifica,
obre’t i amara’t
de les alegries
i dels patiments
dels pobres
i de tots aquells
que s’hi apropen.
En ells hi resideix Déu
cara a cara.

J. Bosco Faner Bagur, 16 –març-2020