El COVID-19, una experiència més

La senectut

Mentre els meus cabells
es van tenyint de blanc
i els meus genolls perden
la flexibilitat d’antany,
l’amor, el seny, la vida
que de temps m’acompanyen,
em fan viure la senectut
com un regal immerescut
i com un do ofert
a qui, essent més jove,
no refusa la màgia
sagrada de les muses
ni el nèctar dels seus déus.

L’aurora de cada matí
amb els seus braços rosats,
m’ofereix noves experiències
aixecant-se del seu tàlem
sumptuós i misteriós.
Tàlem que el contempl
però no m’hi ajec,
com no s’hi ajeu cap mortal.

Com el so d’una pluja abundant,
tot açò i més
va i ve constantment en mi
quan una pandèmia estranya,
voladissa i carregosa,
m’obliga acaronar la quietud
que suaument m’envaeix
més i més.

J. Bosco Faner Bagur, 18-març-2020