Agenollem-nos en família

Quan tenia dotze anys,
amb la peregrinació de Pasqua,
els pares, com cada any,
pujaren a Jerusalem per a celebrar
les festes com era costum (Lc 2,41-42)

Acompanyats per l’esguard de Josep,
mirada amorosa d’un pare cap al seu fill,
agenollem-nos i, en família,
preguem impactats
pel silenci que transita pels carrers
i pel caliu fogós de les llars.

Davant Vós, Senyor,
unit al balandreig del nostre mar
-pont de solidaritat entre tants i tantes-
i al verd terrós i rocós
de la nostra petita nau,
la meva veu avui
s’uneix a moltes altres
que, amb pregària coral
i amb so i to diferent,
Et pidola humilment:
-Que els nostres carrers
s’omplin de nou
de somriures i besades.
-Que la música ens apropi
el cant suau de les ones
i el xiuxiueig de l’aire.
-Que el personal sanitari,
guardià fidel de tantes vetllades,
retorni al descans que li ofereix,
dolçament somrient,
l’esguard serè de la lluna.

La meva pregària, Senyor,
té avui un sol clam:
-Que la teva mirada
es creui amb la nostra
i a tots ens retorni
la pau i la salut desitjada.

J. Bosco Faner Bagur, 19-març-2020