Gràcies, gràcies, gràcies!

Aquests dies
de cova i de foganya
campaneig
amb to solemne i arreu
“GRÀCIES!” “GRÀCIES!” “GRÀCIES!”.
Sí, gràcies
a favor de metges, d’infermeres,
i d’un grup molt ample de persones
que oblidant-se d’elles mateixes
s’ensorren solidàries
amb les necessitats de la gent.
En aquestes hores de confinament,
cap d’elles no deixa l’arada
quan tants de nosaltres
acaramullam càrregues
de silenci creixent
que ens obliguen
a deixar la nostra
i a fer-nos
– per què serà?-
sols amb aquella
que la nostra esquella familiar,
rebel i insistent,
demanda
enfilar-la i a empunyar-la.

En aquestes hores,
visc amb el pressentiment,
que prest, molt prest,
la vostra mateixa família,
cofoia i més unida
gràcies a ser com sou,
us acompanyarà
en el repòs que mereixeu
i en el refer la memòria
de tants campanars i balcons
que cada dia us agraeixen,
amb sons i aplaudiments,
la cura que oferiu a tants
amb risc i sacrifici
i sense fer-ne esment.

J. Bosco Faner Bagur – 21 març 2020