Obertes, sols les del cor

Quina és la nació
que tengui els seus déus tan a prop,
com el Senyor, el nostre Déu,
és a prop nostre
sempre que l’invocam? (Dt. 4,7).
Invoquem el Senyor!
Invoquem-lo tots!
Fem-ho cada dia
tant quan les portes de casa
resten tancades
amb clau i pany,
com quan
s’obren de bat a bat.
Tu ens ensenyes, Senyor,
que la pregària
no necessita de portes obertes.
Obertes, sols les del cor.
A través d’elles,
hi entra el sol
que més il·lumina
i beneïm
fills, família i amics,
enemics i distants,
aigües del mar,
arbres salvatges,
animals de tota espècie…
Senyor, cada dia
et vull obrir
les portes del cor.
Cada dia
et vull oferir
les roses que,
amb els seus pètals i punxes,
parlen de vida i de patiment.
A prop teu,
aprenc acaronar,
amorosament,
bellesa i dolor.
Bellesa i dolor
que en les teves mans
m’ajuden a mi
i al meu poble
a ser savis i assenyats (Dt. 4,6)

J. Bosco Faner Bagur, 19 – març – 2020