Acompanyats per la samaritana

Senyor!
tots els qui avui som aquí, Vos necessitam.
Necessitam viure a prop Vostre aquests moments
de pregària i d’Eucaristia.
Volem agrair-vos, com la samaritana,
haver-vos trobat
quan mos sentim tantes vegades assedegats,
mancats d’un sentit profund
i no encertam a trobar el sentit del viure.
Ajudau-nos a creure que tot forma part d’un camí,
del desert que hem de transcórrer
per descobrir que mos feis falta
i així no caure en la temptació
de fer queixes inútils
desconfiant de tot i de Vós.
Vull sentir-Vos a prop meu, sempre!
Us vull sentir en la pobresa
de la meva vida
i en el que m’ofereix el dia a dia.
Us vull sentir al cor
de les capacitats que m’heu donat
i en els desitjos i sentiments
que flueixen lliures a dins meu.
Us vull sentir
en el meu treball i en el meu descans.
També, Senyor,
Us vull sentir a prop, ben a prop,
quan, obrint-se per mi les vostres portes,
vindré un dia cap a Vós
i restarem Vós i jo
tot sols,
cara a cara
i cor a cor,
gaudint per sempre
d’una solitud
que l’esper paternal,
maternal i misericordiosa.
Amén.