En pocs dies tot ha canviat!

I tu em demanes
què ha canviat?
En pocs dies,
tot ha canviat!
Les portes de casa no s’obren ni tanquen
saludant-nos i acomiadant-nos constantment.
Restant hores i hores,
un dia i un altre,
encletxat enmig de quatre parets,
m’entretenc mirant la cara de cada racó
segons el joc que fa el sol cada moment.
L’espai que habit, es transforma
en un constant pujar i baixar de taló.
A voltes, el silenci que l’aquieta desapareix
I tot ell es sent sacsejat
per paraules i mirades que,
com notes diverses d’un pentagrama,
creen la música pertinent
segons els diversos estats d’ànim
i de pensament.
I tu em demanes
què ha canviat?
En pocs dies,
Tot ha canviat!
Avui m’adon,
que, quan no faig res,
tot el que he acumulat durant anys
a dins meu, em fa renéixer
i em posa cara a cara amb mi mateix
com la gasela girafa, el gerenuc,
que tímida i lliure
va vagant solitària per la sabana.
Quin poder té la quietud
i el passar hores i hores a casa!
I tu em demanes
què ha canviat?
En pocs dies
tot ha canviat!
No em conec ni a mi mateix!
A cada instant em sorprenc
oportunament i inoportunament.
I sorprenc, i no tant per accident,
a qui està al meu costat.
El sorprenc,
amb els meus valors i manies,
amb les meves paraules i silencis,
amb els meus estats d’ànim diversos,
amb la meva creativitat,
amb la meva passivitat,
amb tots els meus somriures
i llàgrimes,
també, amb les meves estones
de sortir de casa, sense sortir-ne,
tot intentant trobar la raó
del desconeixement de jo mateix
i de qui tenc al meu costat.
I tu em demanes
Què ha canviat?
En pocs dies
Tot ha canviat!

J. Bosco Faner Bagur, 22 març 2020