Facem penitència

Fugint de minietats
i de tasques
normalment
quotidianes,
aquests dies
festeig
be enamorat
la quietud.
Diu st. Tomàs:
“La penitència abraça
d’alguna manera
la matèria
de totes les virtuts”.
Viure confinat
deixant la mar ample
i els rems en posa,
fer penitència,
em regala:
L’estel de la fe,
el consol de l’esperança,
el foc de la caritat,
la moral de la prudència,
la cambra de la justícia,
el goig de la temperància
l’alcàsser de la fortalesa.
Guaitant per les finestres
i assaborint el desert
que acullen els carrers,
reconec
que aquest regal
és pretensió vana
quan l’itinerari
que segueix
l’aspra i dura
realitat que ens envolta,
enfila els esgraons
d’una escala
que ens porta
cap el buit:
la desconfiança,
la immediatesa,
l’egoisme,
la lleugeresa,
el fanatisme,
la cridòria,
l’ inconsistència, …
Ja ens va bé
fer penitència
i deixar en posa
durant un temps,
i a favor de tots,
nostre vaixell.