La primavera

Es diu que la primavera
no ens arriba sense flors
ni sense el cant bullangós dels ocells.
Es diu que el verd que passeja
és senyal d’esperança
i de bon temps.
També es diu
que si no neix en el cor,
no neix tampoc en la natura.
Després d’un temps de fred i vent
la primavera ens arriba
amb somriures de bonança.
Després d’un temps de tempestes
la primavera ens regala
aurores en tones de llum.
Durant un temps,
lacrades hauran estat portes i finestres.
Durant un temps,
deserts hauran quedat carrers i places.
Durant un temps,
les besades i les abraçades,
vetades,
s’hauran convertit
en mirades plorinyoses.
Però, cap virus, ni el COBID – 19,
haurà pogut aturar
el pas de la primavera.
No hi ha hivern,
no hi ha pluja ni tempesta,
no hi ha terratrèmol,
no hi ha cap agent infecciós,
ni que sigui macroscòpic,
capaç d’aturar la primavera.
Possiblement Déu creà
la primavera i l’esperança
al mateix temps.
Possiblement elles són
germanes bessones.
Mentre en el món hi hagi primavera,
els pètals es vestiran de flors
i les muses
inspiraran als poetes.

Tinguem-ho present:
En el cor de tots els hiverns
batega sempre la primavera.