L’amor per la vida

En cada moment
em revé el silenci
i cadascun dels seus glops
em desperta
l’amor per l’ànima de la vida.

Quin amor tan gran sent
per l’ànima de la vida
quan
en hores llargues de quietud
em ressona molest el toc de queda
que em comunica:
Ja està bé!
Cuidau la vida!
Trobau-li el sentit,
la seva ànima!
Organitzau-vos
a favor de tots!
No la malbarateu!
En definitiva,
sense hàlit, sense ànima, no hi ha res,
no hi ha amor,
no hi ha fe ni esperança,
tot és mort encara que tot visqui!
Sense ànima
el vent s’amaga
i no surt a dansar pels carrers.
Sense ànima
l’aigua deixa de refrescar
els camps i de fer brotar
fonts, mars i rius.
Sense ànima
no hi ha somriures,
i els rostres
plens d’angoixa es retiren.
Sense ànima
no hi ha gent pels carrers
i les escoles
tanquen portes i finestres
enyorant la presència dels infants.
Sense ànima
les fàbriques s’aturen,
el comerços
desapareixen,
els bars i els restaurants, tanquen.
Sense ànima
cada casa
perd el seu ritme
i desapareixen en ella
l’amor, la festa,
l’alegria i el perdó.
Sense ànima
les entitats
i les institucions d’un poble
col·loquen un cartell:
Tancat per manca de “ciutadans”.
Sense ànima
no hi ha cant
ni música,
ni surten els estels,
ningú canta lloances a Déu.