Diumenge de Rams

La festa d’avui,
portal de la Setmana Santa,
ens parla d’una història,
la de Jesús.
En ella, com en totes,
hi ha vivències
que satisfan el viure:
Uns pares que l’acullen,
unes noces que el festegen,
uns amics que l’aprecien,
tants i tantes que l’escolten,
no pocs que li agraeixen
la salut concedida,
l’atenció regalada,
la paraula pronunciada,
l’abraçada, la mirada, …
En ella, també hi ha
detalls de bellesa
i de tendresa:
La samaritana que estant amb ell
troba l’aigua que cerca;
Zaqueu que per veure’l
s’enfila a dalt d’un arbre;
aquell que desplomat de tota cresta
amaga el seu nom
i li ofereix la casa
per a celebrar el darrer sopar;
aquell altre que, agraït i desprès de tot salari,
li deixa l’ase per entrar a Jerusalem;
la verònica que amb una mirada
dolçament compassiva
li eixuga la cara;
Simó de Cirene que
botzinant silenciosament
li ajuda a portar la creu;
Josep d’Arimetea que esquivant obstacles
li ofereix sepultura, …
I com passa a qualsevol altra vida,
també a la de Jesús hi trobam
vivències que angoixen:
temptacions,
males interpretacions,
falses acusacions,
deserció d’amics,
hores de solitud,
hores d’inquietud,..
i, fins i tot,
passió i mort en creu.
La vida de Jesús
pertany únicament a ell,
però és una vida propera a tots
els qui no tenen casa
on reposar el seu cap,
o a aquells que no poden celebrar
entre amics un sopar
perquè no tenen ni pa per a convidar.
La vida de Jesús
també avui és present
a Siria, al Iemen, a Palestina
a qualsevol altre lloc
on un virus qualsevol,
n’hi ha tants!
els ha robat, per sorpresa,
la salut, la feina,
el pare, la mare,
l’espòs, l’esposa,…
La història de Jesús
és una història entre tantes,
però és referent.
És una història que neix
de les mateixes entranyes del Pare
per infondre esperança
allà on hi ha desengany;
confiança, allà on hi ha foscor;
vida i resurrecció,
allà on hi ha dissort i mort.