Pregària als peus de la creu de Jesús

Desitjant compartir amb tu, Jesús,
el darrer sopar,
m’hi convides.
I compartint junts diàleg, gestos i taula
aprenc que el primer
s’ha de fer el darrer i servidor de tots.
Com Simó de Cirena
o com la Verónica,
em propòs compartir el dolor
amb qui porta la creu a bescoll.
Com tu, ulls i cor desperts,
vull viure el cor a cor amb el Pare,
i com va fer el bon lladre,
demanar-li perdó.
Que la teva mirada em sigui bàlsam,
i que, a l’estil de Josep d’Arimetea,
m’importin totes les víctimes
expiatòries del món.
Desitj, com tu i les tres Maries,
acompanyar a qui en té necessitat
sense fer mai nosa ni propaganda.

Lluny de mi l’olor decadent
dels grans sacerdots i notables del poble,
hipòcrites, prepotents de foscos viaranys.
Amb el preu de vida d’un esclau,
ponent tan devaluat i desitjat,
i amb testimonis grotescos,
deixaren sol i suspès a Judes,
es burlaren de tot i de tots,
i tramaren, maquiavèl•lics de pro,
la més gran traïció de la història.

Lluny de mi la conducta de Pere,
irreflexiu i impulsiu,
que en hores de perill siulà al vent.
Ni per defensar ni per defensar-me,
voldria alçar l’espasa
creient-me ser un cap-gros
i no ser altra cosa
que un embrió lleuger a la mà del vent.
Aprenc la lliçó!
Ajuda’m a ser bon deixeble.
No permetis,
creixent la mala herba,
que deixi orfes o eixorcs
a amics, mestres o confidents.
No permetis,
quan la irreflexió plena de boires
amara la pell del poble,
que segueixi el curs del vent
que condemna, ataca i crítica,
segons la veu de qui mana.
No permetis
que com Pilat
cerqui el pa i el peix
pagant la moneda
de viure al marge de tot.
I no permetis, Jesús,
t’ho dic als peus de la creu
humiliat i deixeble,
que ni per un moment
segueixi el joc dels poderosos
que insulten i maltracten
fins i tot
a qui essent just i indefens
és clavat i deixat a la creu.

També us convid a mirar una creu, a Jesús clavat en creu, i fer una pregària.

Sentir el que ell us diu i el que voltros esteu disposats a dir-li.

Bona Setmana Santa