Deixem la por, siguem valents.

És llarg el confinament!
Els carrers resten adormits
emborratxats de silenci.
Aprofitem aquest moment
per a suprimir distàncies
i en quietud posem l’accent
en mirar-nos i apropar-nos,
i sentir que la bellesa
no és altra cosa que saviesa
per refer un nou camí.

Iniciant Setmana Santa,
refem-lo ben conscients.
Deixem mancances,
siguem valents,
i que se’ns gravi el patiment
de qui, essent just,
pateix amargament.

No esquivem la penitència,
no silenciem el pensament.
Tinguem coratge.
Rompem l’àmfora
que serva orgull,
paraules i gestos
que res són més que pols.
Cara a cara amb el crucificat,
inquietats, tinguem present
qui no té casa ni manta,
i és condemnat injustament.

Purifiquem nostre cor.
Denunciem la injustícia
que és núvol fosc de malícia.
Combatem l’opressió
que no coneix ni amor ni perdó.
Suprimim murs i fronteres
que resulten ser parteres
de noves i cruels barreres.
Superem el que ens divideix,
marranada que ningú mereix
i que tanta gent pateix.
I escampem arreu la pau!
Fem-ne d’ella un gran sarau.
Que s’aixequi aquell que cau
i que caigui qui no li plau