Tenim mala memòria

He donat un gir inesperat.
Visc lluny de la comunitat,
de la família i dels amics.
Em sent com a dins d’un vaixell solitari
que lluny del seu port natural
sols sent la remor de les ones
que dansen balls diversos
a dins la cambra de les meves entranyes.
Ulls closos i esbrinant secrets,
nàufrags que en són de les meves càbales,
m’adon que El COVID-19
és el més eficaç agent
de tots els antidisturbis.
Ha dissolt les trobades,
les concentracions,
fins i tot el cant divers dels orants,
i ens ha enviat a tots
a un racó per pensar.
Un insignificant ens vivent
s’ha aixecat sense complexes,
i com David front Goliat,
ens ha tirat a la cara
el que pretensiosos oblidam:
Sou mortals!

Tenim mala memòria!
Ensimismats
a la recerca infantil i fàtua
d’una vida sense dificultats,
hem oblidat les paraules
que pronunciava l’esclau
al seu general romà
quan aquest, creient-se immune de tot
i envanit per la cridòria buida
dels qui sols viuen d’espectacles,
desfilava triomfalment
amb una corona d’or:
“Recorda que només ets un home!”.

Tenim mala memòria!
Pretenent escalar
fins l’olimp dels déus,
oblidam que el món i la vida
des de fa temps i per inconsciència nostra,
ha deixat de ser un Paradís.
Després de cada despertar
dels nostres somnis fantasiosos
i de les escenes vàcues que acollim,
ens trobam davant la crua realitat
dels mil i més morts d’un transatlàntic,
dels cinc mil d’unes Torres bessones,
dels cinquanta mil d’una Pompeya,
dels cent mil d’un tsunami
i dels milions d’una gran epidèmia
o d’una guerra mundial.

Innocents i fantasiosos com som,
en cap ocasió desestimem la realitat
per crua que aquesta sigui.
El que acull el blau suau de l’estiu
no desestima la boira fosca de l’hivern.