Acompanyament a persones amb trastorns mentals

Dissabte 11 de febrer el Seminari Diocesà (Ciutadella) va acollir la Jornada Mundial del Malalat. Cada any el Secretariat de Pastoral de la Salut de Menorca organitza una jornada de formació. Enguany s’ha comptat amb la ponència d’Antoni Gomila, catedràtic de psicologia i director de la fundació Tutelar Demà, per a tractar el tema “Com acompanyar una persona amb una malaltia mental.”

Primer va començar explicant que els trastorns mentals són molt variats: depressió, trastorns psicòtics, trastorns de personalitat límit, trastorns d’ansietat, trastorns de conducta alimentària, etc. Poden ser trastorns puntuals o greus (aquests últims afecten al projecte vital d’una persona). Actualment el trastorn mental general té una prevalença del 20% de la població, 1 de cada 5  persones tindrà un trastorn d’aquest tipus al llarg de la seva vida (ansietat, depressió, etc.). D’altra banda, hi ha una tendència en la població de l’1-2%  a tenir trastorns mentals greus.

Antoni Gomila va explicar testimonis de persones, la seva situació i com acompanyar-les. Cada història mostra un principi de com poder fer aquest acompanyament. El més important és promoure l’autonomia de cada persona el màxim possible.

Principis i valors per acompanyar a persones amb trastorns mentals:

Evitar el paternalisme. Aquestes persones no volen sobreprotecció ni volen una exigència molt dura. Volen comprensió. Suport psicosocial, necessiten sentir-se recolzats.

Respecte. El respecte ha de ser mutu. Ajudar-los a fer-los responsables de la seva vida.

Confiança. Generar un vincle de confiança, que la persona vegi que la vols ajudar. Aquest vincle necessita temps. No sols ajuda econòmica, la confiança es genera amb una relació positiva: fer una activitat conjunta, sabre que pot comptar amb tu, etc.

Ajuda desinteressada. Generositat. Acompanyament, ajudar a la persona amb un trastorn mental a millorar i a marcar-se un objectiu en la vida, a trobar un horitzó.

Que hi hagi una exigència raonable i consistent. Que la persona amb un trastorn faci un procés de millora i pugui contribuir a la societat. Fer de voluntaris en algun projecte, etc.

En aquest sentit, el ponent va ressaltar que l’acompanyament és ajudar a la persona a marcar-se un objectiu (no dir-li què li convé). Ajudar-los a trobar el seu camí. El camí serà difícil, necessita temps.

– Escolta activa. Acceptació plena. Hem de sabre com s’expressa aquesta persona, ajudar-la a manifestar-se, a sabre què li agrada, què no li agrada, què vol. Acceptar la situació que pateixen per poder superar-la. Ser capaços d’escoltar. Intentar entendre i escoltar les seves preocupacions i inquietuds.

Evitar moralitzar. No culpabilitzar, per poder incidir en la motivació i les actituds de la persona a cuidar-se i tirar endavant. Posar-nos en el lloc de la persona amb un trastorn. Importància de l’empatia.

-Anticipar els riscos i possibles conflictes. Veure més enllà. Evitar el risc d’un suïcidi, que la situació empitjori, etc..

Tot seguit, es va obrir un espai de col·loqui amb diferents intervencions i preguntes dels assistents. La xerrada va ser molt participativa i molt enriquidora per a aprofundir en les pautes necessàries per a acompanyar una persona amb un trastorn mental.

A continuació, podeu escoltar l’entrevista que hem fet a Antoni Gomila: 

Hits: 379