EL BISBE GUILLEM GONYALONS de Miquel Àngel Casasnovas

PRIOR I PARE PROVINCIAL

Fra Guillem va ser prior dels convents de Girona i de la Selva. Sobre la seva estada a Girona no en tenim notícies, però sembla que degué ser breu (els priors eren elegits, en principi, per un trienni) i, possiblement, tingué lloc en els primers anys de la dècada de 1670. En canvi, el pare Manuel Barrueco indica que l’any 1675 Guillem Gonyalons fou elegit prior del convent de la Selva. En la nostra opinió, es tractaria de la Selva del Camp (comarca del Baix Camp, Tarragona), on des del 1632 hi havia un convent d’agustins que assolí una certa anomenada. S’entendria d’aquesta manera que en alguna ocasió fraGuillem presentés oposicions a unacàtedra de la Universitat Literària deTarragona amb la intenció, segons els seus biògrafs contemporanis, de fugir de les seves responsabilitats institucionals atesa la seva proverbial humilitat. No consta, però, que hagués assolit cap plaça a l’esmentada universitat.

No sabem quan fra Guillem tornà a Barcelona. En qualsevol cas, consta que fou elegit prior del convent barceloní en el capítol de 1681. El 26 d’abril de 1684 resultà reelegit, cessant tres anys més tard; el substituí fra Josep Massot. La seva tasca com a prior va ser recordada per les importants obres de reforma que realitzà. Com recorda l’oració fúnebre del pare Saló, edificà tot un angle del claustre, una volta de l’església, tres cases i una infermeria, a més del cor de l’església. En efecte, a finals del segle XVII s’havia decidit refer tota l’església gòtica de Sant Agustí la qual tenia planta de saló, nau única i sense transsepte i coberta de volta de creueria ogival. La seva altura era considerable, ja que la volta s’aixecava a una alçada de gairebé 22 metres. El temple ja havia experimentat algunes modificacions estructurals importants al començament de la centúria. És probable, però, que la reforma de major envergadura fos iniciada durant el priorat de Gonyalons. Tanmateix, el gruix de les obres es va dur a terme durant els priorats de fra Josep Massot i el de
fra Fèlix Rol, quan Gonyalons ja exercia com a pare provincial. Una altra intervenció a l’església que ha estat atribuïda al priorat de fra Gonyalons és la construcció del cor enmig de la nau, quan
abans era un cor elevat situat als peus del temple que havia estat construït l’any 1565. Pel que fa a les obres del claustre, hi ha una divergència entre el que diu l’oració fúnebre de fra Benet Saló i el llibre de fra Josep Massot. Així, Saló afirma que durant el priorat de Guillem Gonyalons s’edificà tot un angle del claustre gran (és a dir, el gòtic), mentre que Massot explica que es tractava de les dependències del noviciat nou, el paviment i les cel•les del que anomena el «primer quarto» i les reixes de les finestres del dormitori, en l’anomenat claustre nou. En la nostra opinió, la versió correcta és la de Massot, ja que el claustre gòtic estava totalment acabat a finals del segle XVI
mentre que el nou, d’estil renaixentista, va construir-se al llarg dels segles XVI i XVII. Malgrat l’activitat constructora del sexenni en què fra Guillem Gonyalons exercí el priorat, deixà l’economia de la comunitat conventual en un estat excel· lent, amb un superàvit de 4.000 escuts.

En cessar el càrrec de prior, fra Guillem passà a ocupar un ministeri de major responsabilitat, el de pare provincial de l’orde de Sant Agustí a la Corona d’Aragó. Fou elegit al capítol provincial de l’orde que tingué lloc al convent de Sant Sebastià de la vila Épila (Saragossa) el 19 d’abril de 1687 i cessà al final del seu trienni l’abril de 1690; el seu successor fou l’aragonès Juan del Cerro. El 9 d’abril de 1693 presidí el capítol provincial de l’orde que tingué lloc a Barcelona i fou reelegit com a provincial el 12 de maig de 1696 en el capítol celebrat de nou a Épila. Només cessà en el càrrec en ser preconitzat bisbe de Solsona, tres anys més tard. El succeí l’aragonès Juan Francisco Antolí.
Segons l’oració fúnebre del pare Saló, fra Guillem Gonyalons excel· lí com a provincial de l’orde, com ho demostraria el fet que fos reelegit un segon trienni. Un altre contemporani, fra Antoni
Recorde -autor de l’altre sermó fúnebre dedicat al bisbe Gonyalons, titulat El Celsonense Sol Eclypsado- ens dona algun detall -ben cert que amb termes ditiràmbics- de la seva manera d’exercir els càrrecs de responsabilitat: «por sus aciertos (hijos de su providencia desvelada) fue Virtuoso en el obrar,Sabio en discernir, Advertido en  conocer, Justo en favorecer, Zeloso en sentenciar, Piadoso en castigar, y sobre todo muy Prudente en disimular, siendo su vengança el silencio, y el castigo, la espera».

Miquel Àngel Casasnovas

PUBLICAT DIA 21 DE JULIOL DE 2019