El bisbe Mercader i l’Església menorquina durant la Restauració (1875-1890)

La renovació de la vida parroquial (8)

 

En la seva primera carta pastoral, el bisbe Manuel Mercader es dirigeix directament als rectors de la Diòcesi de Menorca —«[quienes] por su ministerio tocan más de cerca las necesidades de las ovejas de Cristo»— amb la famosa exhortació de Jesucrist al Sermó de la Muntanya: «vosaltres sou la sal de la terra i la llum del món» (Mt 5,13-14).

Per aquesta raó, demana sobretot exemplaritat en la conducta: «la buena conversación, el prudente retiro y la inocencia del trato, dentro y fuera de casa, deben hacer respetables vuestras personas aún a la consideración de los malos. No os dejéis ver de nadie sin vestir el traje talar. Los pueblos necesitan así de nuestro buen ejemplo y porte exterior, como de nuestra enseñanza y consejo». En efecte, el Bisbe de Menorca insisteix particularment en la necessitat de combinar la virtut amb la ciència: els mitjans que han d’emprar els sacerdots —sempre ben enfora de «l’estrèpit de les armes»— són «intel•lectuals i morals». La seva utilització donarà un «resultat feliç», «bien sea que hayamos de luchar contra lo inicuo de determinadas situaciones políticas, bien contra lo refractario o quizás agresivo de las masas». Abans de citar amb notable elogi el seu compatriota Jaume Balmes, el bisbeMercader acaba advertint els seus preveres  contra la participació en política: «ni armas, ni urnas. Jamás se ha acercado vuestro Obispo a las urnas electorales, ni ha intervenido en la formación de sus mesas. Hemos, sí, en lo que ha cabido y del modo que es lícito al sacerdote, influido por que se mandasen a las Cortes hombres de bien: de los que oyen misa, confiesan y comulgan. ¿Querrá nuestro amado clero menorquín imitar ahora y siempre nuestro ejemplo? Nos daría en ello la mayor de las satisfacciones».

Amb la finalitat d’assolir aquests objectius, el bisbe Mercader disposà la celebració cada any d’exercicis espirituals per part de tot el presbiterat diocesà i l’organització de conferències setmanals sobre teologia moral i litúrgia. També introduí millores molt notables en el Seminari de Menorca: construí la capella interior, instal•là el museu d’història natural i millorà tant la biblioteca com el gabinet de física. A més a més, entre el 1886 i el 1889, funcionà a Maó el primer Seminari Menor de Menorca. Així mateix, regularitzà el pagament al clergat de totes les obligacions econòmiques pendents i proveí les peces eclesiàstiques vacants en el Capítol de la Catedral.

Des d’una perspectiva estrictament material, Mons. Manuel Mercader i Arroyo també executà —seguint les paraules de l’ardiaca Sebastià Vives al seu Episcopologio de la Santa Iglesia de Menorca— «el nuevo plan del arreglo parroquial de la Diócesis»: així les coses, l’any 1877, erigí en parròquies diverses esglésies de Ciutadella (Sant Francesc) i Maó (Sant Francesc i Nostra Senyora del Carme) i les vicaries perpètues que aleshores encara existien a Fornells (Sant Antoni), Sant Climent i els Horts de Carbonell (Sant Joan). De la mateixa manera, el bisbe Mercader va promoure la construcció de nous temples a la zona de Llevant: l’Església de Sant Gaietà, ubicada al poble de Llucmaçanes (4 de febrer del 1877); l’Església de Santa Margarita, localitzada al municipi des Castell (20 de juliol del 1880); i l’Església de Santa Eulàlia, situada a la barriada del Cap de Creus de la ciutat de Maó (11 de desembre del 1881).

La renovació parroquial empresa per aquest Bisbe de Menorca també va incloure l’execució de múltiples obres de reforma i millora: des de la Catedral —on obrí un rosetó i diversos finestrals— i el Palau Episcopal, fins a la Parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran —on es construí la rectoria i s’ampliaren les capelles de la banda de l’epístola— i la Parròquia de Sant Climent —on la primera pedra del nou temple fou beneïda dia 1 de setembre del 1889—, passant per les importants millores efectuades durant la dècada del 1880 a la Parròquia de Santa Maria de Maó. En moltes ocasions, aquestes obres foren sufragades per mitjà de subscripcions populars, a les quals Mons. Manuel Mercader contribuí personalment amb veritable generositat.

Una altra preocupació d’aquest Bisbe de Menorca va ésser el foment i la reordenació canònica de les associacions pietoses de fidels que aleshores existien arreu de l’illa. En aquest sentit, també es mostrà infatigable en la celebració de Misses pontificals a totes les parròquies de la Diòcesi, sobretot en la festa dels respectius titulars. Igualment, el bisbe Mercader esmerçà notables esforços en aconseguir que, tant a Maó com a Ciutadella, el Santíssim Sagrament fos exposat públicament cada dia de la setmana, a darrera hora del capvespre, per tal d’incrementar el «contacte diari» dels feligresos menorquins amb «el Cos santíssim de Déu viu».

*La fotografia del gabinet de física del Seminari es va publicar a la revista il•lustrada Menorca Artística núm. 5 (15 d’octubre del 1903).

Miquel Pons Portella