JORDI LATORRE CASTILLO
Prevere salesià, llicenciat en Ciències Bíbliques i doctor en Teologia Bíblica. La setmana qui ve impartirà les xerrades quaresmals a Ciutadella i Maó amb les següents ponències: “Camí d’esperança. Itinerari espiritual del cristià” i “Esperança. El coratge d’esperar en Déu per Jesucrist”.
Camí d’esperança: Quin és o com ha de ser aquest camí?
-Els Jubileus cristians, des dels seus orígens l’any 1300, han implicat un camí. Posar-se en camí per a pelegrinar cap a Roma, la ciutat dels apòstols Pere i Pau. Ja abans s’havien popularitzat altres camins: cap a la ciutat santa de Jerusalem, i cap a la tomba de l’apòstol Sant Jaume, a Compostel·la. Persones que deixaven la feina i la família durant uns mesos per posar-se en camí cap a aquests llocs, conside rats sants. Un cop arribats, es rentaven i canviaven de roba; abans d’anar a visitar els llocs sants de Jesús, o la tomba de l’apòstol Jaume, o la dels apòstols Pere i Pau. Allà es cercava un sacerdot per a confessar-se i poder participar en l’eucaristia i combregar. D’aquesta manera, es passaven uns dies de consol, tot pregant per la pròpia família, i dema nant a Déu, a Jesús, i als apòstols la gràcia de poder viure més cristianament, abans de tornar de camí cap a casa, on els pelegrins feien abundoses almoines per mostrar el seu compromís cristià. El Papa Francesc ens convida, particularment en aquest any Jubilar, a posar-nos també nosaltres en camí per a recuperar l’esperança cristiana, en un món cada cop més aclaparat per les guerres i els conflictes.
I l’itinerari espiritual del cristià?
-El Papa Francesc ens proposa aquest any jubilar 2025 de posar-nos en camí cap a Roma, o cap a la Catedral de la pròpia diòcesi, si no podem anar a Roma, per a confessar-nos, participar en l’eucaristia, i fer alguna almoina o acte de solidaritat amb els necessitats. En una societat que es confessa cada cop més agnòstica i fins i tot atea, el fet de reafirmar el nostre camí de la fe en Déu, de l’esperança en les seves promeses, i de l’amor incondicional a tots, començant pels més necessitats… constitueix un bon itinerari espiritual de renovació de la vida cristiana i de testimoniatge de la nostra fe.
El coratge d’esperar en Déu per Jesucrist:
Què implica aquest coratge?
-Implica superar les pròpies pors i incerteses per posar la confiança enterament en Jesucrist, el seu Evangeli i les seves promeses. De manera que, en la pregària, i en la participació assídua en la vida eclesial, particularment en els sagraments de l’eucaristia i de la reconciliació, trobem la força per a aquesta confiança.
Toni Olives Camps