L’Entrevista

MN. JOSEP SASTRE PORTELLA

El 28 d´abril de 1973 Josep Sastre va ser ordenat prevere. Celebra, per tant, 50 anys de sacerdoci. Ocasió que aprofit per fer-li unes preguntes.

Josep. A quina edat vas sentir la teva vocació al sacerdoci?
-Devia ser petit, quan feia d’escolà a ca ses carmelites, on celebrava el sr. Fernando Martí. Amb els anys s’anava dibuixant allò que realment suposava ser capellà.

Què és el que més recordes del dia de la teva ordenació sacerdotal?
-No sé què dir! Segurament estar envoltat de la família, pels amics de Sant Miquel, per famílies amigues d’estona, les religioses de l’Hospital… Quan era allargat en cantar la Lletania dels Sants en venien al cap tants moments viscuts al llarg dels anys de formació. Ah! També, al final, veure els meus companys amb qui havia fet feina de manobre.

Quines funcions i a quines parròquies has servit al llarg de la teva trajectòria sacerdotal?
-Substitut a Ferreries just ordenat, i una segona vegada que en van enganar; formador del Seminari; Rector a Es Castell, Es Migjorn, dos anys a Roma; a sant Antoni de Maó i Llucmaçanes, és on hi vaig fer més anys; a Sant Climent i, ara, faig de tap al Carme i sant Francesc de Maó, i molts anys Director de l’Escola de Teologia, Consiliari diocesà dels Escoltes de Menorca una colla d’anys

Quin balanç fas d’aquets 50 anys al servei de l’Església de Menorca?
-Resposta compromesa! Hi ha hagut de tot: hem patit una colla de bisbes, cadascun amb la seva recció, hem anat donant capçanades. S’ha fet una assemblea, ens han donat molts documents que no sé si han servit de res; Pastoral de conjunt i ara conjunts de pastorals… tants catequistes… Però el més positiu és haver-hi tanta gent bona, entregada a les parròquies, persones compromeses a servir els més desvalguts. Gent que ens han fet sentir com a ca nostra.

Quina creus que és la missió d’un capella dins la societat actual?
-Anunciar l’Evangeli, sentint-se servidor i no amo i senyor; maldar de viure tant com puguem el que anunciam. Fer una bona predicació, ben preparada; continuar aprofundint estudiant ja que ens ha estat confiat un servei als germans, ser com deia el papa Francesc, gent “con olor a oveja”; ho tenim bo de dir, mal de fer, més tost a vegades feim olor de mardans. Tenint els mateixos sentiments de Jesús davant la gentada que no coneix el missatge de la seva bona nova.

Toni Olives Camps

28-05-2023

Hits: 382