Santuari de Nostra Senyora de Gràcia

Mail

Horari del santuari: de 08.00h. a 19.00h.

Els orígens d’aquesta església són poc clars. Algun autor antic els remunta al temps del bisbe Sever, tot afirmant que en aquell indret hi hauria un monestir que seguiria la regla de Sant Agustí. Segurament aquesta teoria deriva dels monjos que apareixen a la Carta del bisbe Sever, testimonis d’un prodigi succeït als afores de Magona. Més ajustades a la realitat històrica són les poques dades que tenim del segle XV. Sembla que la construcció de la capella hauria començat l’any 1436, però les obres degueren avançar molt lentament, ja que el primer tram no quedà enllestit fins el 1461. Encara hagueren de passar trenta anys perquè fos beneïda, el 3 de març de 1491, per un bisbe que havia fet escala al port de Maó.

La capella gòtica, senzilla de línies, tenia planta de saló amb tres trams de volta, sense capelles laterals. Sembla que la capçalera no estava diferenciada de la nau, ja que cap element trenca l’espai de la nau. Els tres trams estan coberts amb volta de creueria simple que arranquen d’unes mènsules esculturades. Tot i la seva senzillesa, tant la nau com aquests ornaments escultòrics són del pocs que conservam a Menorca d’època medieval, juntament amb la Catedral.

Durant l’atac turc de Barba-rossa (setembre de 1535), l’ermita fou profanada i parcialment destruïda, per la qual cosa fou necessari restaurar-la l’any 1544. Al final del segle XVII s’emprengué una ampliació, però amb un estil diferent del gòtic original. Aquesta ampliació es fa fer en dues fases. La primera (1695-96) fou dirigida pel mestre ciutadellenc Josep Cavaller i alterà substancialment l’antiga capçalera amb la construcció de dues capelles laterals, de traça molt senzilla. La segona, es realitzà entre 1704 i 1705. En aquest cas, les obres foren confiades a mestre Joan Amorós Cantallops, de la nissaga de mestres picapedrers artífex de les principals realitzacions barroques de Menorca. En aquesta ocasió, el construí el creuer, el presbiteri i el cambril, la qual cosa implicà la desaparició de l’antiga capella major gòtica.

Com hem dit, aquesta ampliació respon a la concepció de l’espai i l’ornamentació pròpia del Barroc. El creuer és de planta quadrada i està cobert amb una cúpula semiesfèrica, rematada amb un llanternó que permet l’entrada de la llum exterior. Arcs, columnes, capitells, mènsules, entaulaments i nervis estan ricament esculpits amb dissenys geomètrics i florals que contrasten amb la sobrietat de la primigènia nau gòtica. Tanmateix, l’ornamentació barroca menorquina mai no és exagerada, per la qual cosa el conjunt, tot i la diferència d’estils, no està mancar d’harmonia. Darrere de la capella major hi trobam el cambril de la Verge, de planta octogonal, i elevat respecte del pis de la nau de l’església. S’hi accedeix mitjançant dues escales que arranquen de les capelles laterals del creuer. La plant octogonal és prou freqüent en l’art barroc, que té preferència pels espais centralitzats. El cambril està coberta amb una cúpula amb llanternó i profusament decorat amb fornícules, cassetons, pilastres, frisos i bordons que mostren també els motius vegetals i geomètrics típics de les obres de la família Amorós. Algunes fornícules estan decorades amb rajoles policromades que mostren escenes de la vida de la Verge i que daten del segle XX. Per damunt les fornícules, hi ha els escuts o emblemes de diverses famílies que contribuïren econòmicament a la seva construcció.

Algunes dècades més tard, el 1733, s’acabà la façana de línies clàssiques. Formada per dos cossos, l’inferior presenta tres arcs d’entrada que donen accés al pòrtic, cobert per una terrassa. El cos superior, molt senzill, està rematat per un frontó triangular al timpà del qual hi ha la inscripció «Ave Gratia Plena». Sobre el frontó hi ha l’espadanya que alberga la campana.

A partir de 1813, en compliment de l’ordre que prohibia enterrar dins les poblacions, es construí el cementiri de Maó annex a l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia. El seu recinte antic és una interessant mostra d’arquitectura funerària neoclàssica. Ja al segle XX, l’ermita fou tancada per ordre del govern de la República l’any 1931 i patí diversos desperfectes, com l’enfonsament de la cúpula l’any 1934. Durant la Guerra Civil fou profanada, tal com succeí amb la gran majoria de les esglésies de Menorca. Acabar el conflicte, l’edifici es trobava en molt mal estat i hagué de ser objecte d’una profunda restauració.

Des de mont antic, l’ermita-santuari de la Mare de Déu de Gràcia ha estat molt venerada pels maonesos, que hi anaven en romeria o individualment per venerar la Verge i agrair-li els seus favors. Molts ex-vots recorden l’agraïment dels fidels per les gràcies rebudes en les diverses situacions de les seves vides (malalties, perill de naufragis…). La Mare de Déu de Gràcia és la patrona de Maó i, l’any 1890, la seva festivitat es convertí en la festa major de la ciutat, amb la incorporació de la colcada i la celebració de diversos actes.

Miquel A. Casasnovas