Ermita de Sant Esteve – Urbanització d’Alcalfar

El febrer de l’any 418 el prevere gallec Pau Orosi arribava a Maó procedent de Palestina. Portava amb ell les relíquies del protomàrtir Esteve, descobertes feia pot temps. En tenir notícia d’aquest fet, el bisbe Sever, acompanyat de multitud de fidels, passà de Iamona a Magona per venerar les relíquies. L’episodi és prou conegut: la controvèrsia teològica amb els caps de la comunitat jueva magontana, els prodigis, els avalots que culminaren amb la crema de la sinagoga i, al final, la conversió en massa dels jueus maonesos. Tot això va ser donat a conèixer de manera exultant pel propi Sever en la seva famosa circular adreçada als “santíssims i beatíssims senyors bisbes, preveres i diaques i a la universal fraternitat de tot l’orbe de la terra”. Ben segur que els cristians menorquins guardaren durant moltes generacions el record d’aquests fets, però els segles i els avatars històrics els van acabar esvaint.

No seria fins a la publicació de la carta severiana dins de la magna obra Annales Ecclesiastici, del cardenal Cesare Baronio (1594), quan els menorquins pogueren tornar a conèixer aquests fets. Només quedava el nom de la cala, al sud de la boca del port de Maó. Cala Sant Esteve, segons Antoni Ramis, ja està documentada al segle XVI. Alguns autors han suggerit que a l’interior de Fort Marlborough hi hauria les restes d’una petita capella que podria ser bizantina o mossàrab, la qual cosa es podria relacionar hipotèticament amb el remot record de les relíquies del protomàrtir. Tanmateix això no té cap versemblança atès que la presumpta capella no és altra cosa que la resta d’una galeria del fort del segle XVIII.

Cal fer un salt en el temps, fins a 1947, per arribar a l’ermita que ara ens ocupa. El bisbe Bartomeu Pascual Marroig tingué la iniciativa de construir una ermita a Alcalfar (o Alcaufar, segons la grafia més habitual fins no fa gaire) dedicada a sant Esteve fent memòria dels fets descrits pel bisbe Sever al començament del segle V. A aquesta cala del cantó sud-est de Menorca ja s’hi havia començat a construir algunes casetes d’estiueig com les que apareixien a altres racons de la costa menorquina, encara no gaire lluny de les poblacions principals. La primera pedra de l’ermita es va posar el 6 de març de 1947 i el 3 d’agost del mateix any, dia de la invenció de les relíquies de sant Esteve, el bisbe Pascual la inaugurava alhora que beneïa l’ermita i la imatge de sant Esteve. El prelat pronuncià una al·locució centrada en recordar la presència de les relíquies del protomàrtir a Menorca d’acord amb el relat del bisbe Sever. A la benedicció i inauguració de l’ermita hi acudí un bon nombre de gent i els veïns d’Alcalfar feren imprimir una estampa amb el text següent:

OFRENDA

De los vecinos de la Colonia de la Cala de Alcaufar a su Patrón San Esteban Protomártir, en el día de la bendición de su Ermita.

Postrados y de corazón humildemente rendidos pedimos y suplicamos a nuestro Patrón y Abogado titular San Esteban Protomártir, acepte la dedicación con que le honramos de esta modesta Ermita y nos ayude y dé acierto para que todo cuanto ejecutemos, así en orden a esta fecha, como en todas nuestras acciones y operaciones, sea siempre en su mayor gloria y alabanza.

L’ermita és un edifici d’una nau amb planta de saló destinada als fidels. La capella, absidal, es troba separada de la nau mitjançant un arc de mig punt. A l’absis s’hi troba la imatge de sant Esteve, amb dues petites fornícules que serveixen per dipositar-hi les ofrenes litúrgiques. La coberta és de teulada de doble vessant. L’emblanquinat dels murs interiors contribueix a ressaltar la llum que entra pels finestrons de l’absis, dels murs laterals i de l’ull de bou de la façana principal. Els murs exteriors, però, són de pedra vista, ressaltant els petits contraforts dels murs laterals. La portalada és d’arc de  mig punt sobre el qual hi ha un finestral d’ull de bou. El campanar d’espadanya rematat per una creu corona la façana principal. En un moment més recent es construí una pèrgola per cobrir l’esplanada que es troba davant de l’ermita.

L’ermita de Sant Esteve depèn de la parròquia de Sant Lluís i s’hi celebra l’eucaristia els dissabtes d’agost i el dia de la festivitat del titular, 26 de desembre.

Miquel A. Casasnovas