Centre Catequístic Sant Miquel

Com la immensa majoria dels edificis públics i privats de Ciutadella, l’oratori de Sant Miquel quedà molt malmès arran de l’atac turc de 1558. I tampoc en aquest cas la reconstrucció no fou gens fàcil. Tres dècades més tard, el juny de 1589, la Universitat de Ciutadella tractà sobre l’estat ruïnós de la capella, que amenaçava de caure, i determinà crear una obreria perquè en tingués cura, tal com succeïa amb altres esglésies de la vila, si bé tot indica que l’acord no s’arribà a executar. En aquesta època l’església es nodria de petites donacions de particulars que podem conèixer pels llegats testamentaris, en algun cas ordenant la celebració de misses, la qual cosa indica que l’oratori continuava actiu. Tanmateix, l’estat de l’església continuava essent molt precari i el novembre de 1605 el bisbe de Mallorca, Alonso Lasso de Sedeño, de visita pastoral a la nostra illa, ordenava la demolició de la capella atès el seu mal estat. En tot cas, ni l’església fou enderrocada ni s’acabà de restaurar completament -encara que sí es van fer algunes obres d’emergència en propietats confrontants- tot i que es reberen llegats en aquest sentit, com el de Rafela Abadia, esposa del procurador fiscal Narcís Codina (1632). La restauració es demoraria encara uns quants anys, però finalment es dugué a terme entre 1654 i 1666, com es desprèn del testament de Miquel Oléo Gonyalons, que mana que cinc de les cinquanta misses que s’han de fer en sufragi de la seva ànima es celebrin a l’església de Sant Miquel “novament feta en el carrer dit de Sant Miquel”. Aquesta expressió, és clar, ens confirma que l’edifici s’havia refet, potser gairebé completament. Potser fou en aquesta època quan finalment es creà l’obreria, documentada l’any 1698 arran d’una súplica dels obrers al Consell General manifestant que el bisbe, de visita pastoral, havia prohibit que es celebressin els oficis divins a les esglésies que estaven mancades dels ornaments necessaris com era, malauradament, la de Sant Miquel, per la qual cosa demanaven al Consell General que se’ls donàs una almoina per ajudar a la seva adquisició.

En les primeres dècades del segle XVIII continuaren les obres gràcies al llegat del noble Francesc Olives Martorell, mort fadrí el juliol de 1714. Atès que el difunt no havia deixat testament, el vicari general taxà les obres pies d’acord amb el seu nivell de riquesa i el seu producte fou invertit en la construcció d’un segon tram de la capella de Sant Miquel, amb dret de posar l’escut d’armes a la clau de volta amb els quarters dels llinatges Olives, Martorell, Cardona i Ametller. És en aquesta època quan quedarà enllestida la coberta de creueria doble, ja que les dues claus de volta estan datades el 14 d’octubre de 1720, la més propera a l’entrada, i el 29 de gener de 1724, la del presbiteri. És possible que en un primer moment no hi hagués coberta de volta, sinó de bigues.

Durant el segle XVIII l’església de Sant Miquel no passà per especials vicissituds i s’hi degué celebrar amb normalitat la vida litúrgica, nodrida per les almoines i lleixes pies dels fidels i regida per l’obreria. L’any 1782 fou visitada pel bisbe de Mallorca Pedro Rubio Benedicto y Herrero, que trobà els ornaments dignes i els deixà en mans de l’obrer Miquel Amorós. Amb tot i això, l’església de Sant Miquel és escassament mencionada en les descripcions de Ciutadella. Al final del segle XIX, per exemple, l’Arxiduc ens deixa una brevíssima ressenya del que qualifica de “minúscul i modest” temple de Sant Miquel, tot i que destaca la presència d’un gran llorer. A partir de 1893, les monges de la Consolació, que s’acabaven d’instal·lar al carrer de ses Andrones, van utilitzar com a oratori l’església de Sant Miquel. Però quan realment Sant Miquel rebé una nova empenta fou a partir de 1920, quan per iniciativa de mossèn Sebastià Juan Sampol de Palós es fundà el Centre Catequístic Sant Miquel en el qual els laics hi tenien el protagonisme. En aquest sentit, cal destacar la figura d’Antoni Seguí Sintes (1889-1974), proclamat Fill Il·lustre de Ciutadella per haver lliurat la seva vida i patrimoni en benefici dels fillets i joves de Sant Miquel.

L’església de Sant Miquel és de línies molt sòbries. En la façana hi destaca la portalada definida per les dues pilastres llises rematats per sengles capitells. Sobre l’arquitrau crida l’atenció la emmarcada dins d’un arc rebaixat. La resta d’elements decoratius són la finestra, les dues gàrgoles de l’àtic i el campanar d’espadanya que corona la façana. L’interior, de nau de saló dividit en dos trams, ha quedat molt modificat per les reformes de la segona meitat del segle XX, destacant l’eliminació dels panys laterals de mur, a la banda del presbiteri, per tal d’ampliar l’espai.

Miquel Àngel Casasnovas