Església de Santa Maria

 

Direcció:
Bisbe Sever
GPS: 39°58’59.9″N 4°00’45.7″E
CP.
07750 – Ferreries
Telèfon de contacte
971373103
Mail
 
 
Grups Parroquials
 
Xarxes socials / 
 
Responsables

Rector
Mn. Joan Febrer Rotger

Diaca Adscrit:
Guillem Ferrer Monjo

TITULAR DE L’ESGLÉSIA – Santa Maria
 
HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA
Els anys seixantes del segle XX són una època de grans transformacions, també per a Ferreries que, fins aleshores, havia estat un poble eminentment rural. El desenvolupament de la indústria del calçat i dels mobles i l’eclosió del turisme de masses que a Ferreries es concretà en la urbanització de Santa Galdana, impulsaren l’economia local. La població, en aquells anys de l’anomenat “baby boom”, experimentava un fort creixement. S’enceta una nova època marcada també pels canvis que suposa el Vaticà II.

La parròquia de Sant Bartomeu ha quedat petita per a les necessitats d’una població en plena expansió. Ferreries s’expandeix cap al torrent de Son Granot i la carretera general. Precisament en un ampli espai d’aquesta nova eixample el rector Guillem Coll acaronà el projecte de construir una nova església. La seva mort, el setembre de 1964, li impedí concretar el projecte que aniria a cura dels seus successors al front de la parròquia. En efecte, el qui havia estat vicari de la parròquia de Sant Bartomeu, Enrich Enric Coll, havia quedat com a responsable de la parròquia i contactà amb l’arquitecte català Vayreda per a la preparació del projecte. Però seria en temps d’un nou rector, Poncio Pons Pallicer, quan es posaria la primera pedra del nou complex parroquial. El 19 de febrer de 1966 el bisbe de Mallorca i administrador apostòlic de Menorca, Mons. Rafael Álvarez Lara, beneïa i col·locava la primera pedra de la nova església, una pedra extreta dels murs de la Catedral menorquina.

El nou temple, dedicat a Santa Maria Mare de l’Església va ser inaugurat i beneït pel bisbe Mons. Miquel Moncadas el fosquet del 18 d’abril de 1973. Era dimecres sant i el bisbe i tot el clergat diocesà hi celebraren la missa crismal. Era rector de Ferreries Mn Cristòfol Vidal Barber. L’església de Santa Maria és un espai funcional i diàfan. La gran nau rectangular del temple li permet acollir un gran nombre de fidels i per això, a més de les celebracions litúrgiques que li són pròpies, ha servit sovint per a d’altres activitats socials i culturals com ara concerts. Al costat que dóna al carrer Bisbe Sever els finestrals verticals permeten l’entrada de la llum matisada per la policromia dels vitralls.

Però l’església forma part d’un complex de dependències més ampli que es denominà Centre Parroquial Sant Bartomeu que abasta tota una illeta delimitada pels carrers Bisbe Sever, Reverend Guillem Coll, Pare Huguet i Ciutadella. Tanmateix, inicialment no hi havia unanimitat sobre quines dependències s’havien de construir a part de l’església: la casa sacerdotal, sala d’actes, teatre… Al final, fou clar que calia construir-hi una nova escola. La necessitat sorgí quan es va fer evident que amb la Llei d’Educació de 1970, que implantava l’Educació General Bàsica, l’escola que regentaven les monges franciscanes des dels anys vint s’havia d’adaptar o havia de desaparèixer. Es va pensar que Ferreries no podia perdre l’escola de titularitat catòlica. La titularitat de l’escola de Sant Francesc d’Asís seria el bisbat, mentre que la direcció de l’escola aniria a càrrec de les religioses dominiques, amb les quals es mantingueren els primers contactes l’any 1974. La primera directora del centre parroquial fou Carmina Celestino Bombín. De tota manera, la construcció del nou col·legi, que ocupa la major part del solar, no va ser fàcil per mor dels problemes sorgits amb la concessió del permís d’obres. Al final, i després de superar els problemes administratius, l’Ajuntament de Ferreries atorgava la llicència el 21 de maig de 1977.

 

 

Hits: 745