Evangeli i Vida

La salvació ens ve de la fe en Jesús

Continuem l’itinerari que ens condueix a Jerusalem, prosseguim a l’escola del discipulat.
Jesús voreja Samaria, una regió en la qual habiten heterodoxes respecte a la llei jueva que, segons Lluc, serà camp de missió dels apòstols enviats pel Ressuscitat.

“Van venir a trobar-lo deu leprosos…”.
L’evangelista Lluc, l’actualitza amb la curació de deu leprosos per Jesús, els fets que hem pogut llegir a la primera lectura. Els leprosos, necessitats, recorren a la compassió de Jesús. La lepra era un mal que els aïllava de la societat. Esperen de la compassió de Jesús un remei per a la seva situació. Lluc subratlla la misericòrdia i la compassió de Jesús practicada sense fronteres ni limitacions racials o religioses. Jesús escolta i ordena el que es troba a la Llei, per això els ordena
que vagin a presentar-se als sacerdots després d’aconseguida la curació, era per expedir un justificant oficial de la mateixa, i ells es posen en camí fiats en la seva paraula, i mentre es dirigeixen als sacerdots es produeix la curació per la força de la paraula de Jesús acollida amb fe.

“Només ha tornat aquest estranger per donar glòria a Déu?… la teva fe t’ha salvat”.
El samarità esclata en una clamorosa lloança a Déu per l’inesperat de la seva curació. Ell sap molt bé que, per ser samarità, no té dret de sang a rebre de Jesús, un jueu, tal favor. I precisament perquè no l’empara cap privilegi la seva sorpresa i gratitud són més grans. Els altres eren jueus i es creien amb dret a rebre el do. És veritat que tots supliquen a cor: “Jesús, tingues pietat de nosaltres”. Però en el fons ells tenen més drets a ser atesos i escoltats. I, per aquest motiu, no tornen a agrair el do rebut, només en experimentar la gratuïtat esclata el cor humà en la gratitud. “No eren deu els qui han estat purificats? On son els altres nou?” Aquesta expressió no revela ignorància, sinó una amarga ironia de part de Jesús.

Vicent Llabrés

publicat al full dominical de dia 13 d’octubre de 2019