Evangeli i Vida – El comentari al Evangeli dominical

” Ser sal de la terra i llum del món

 

Diumenge V Cicle A

L’evangeli de Mateu, avui, en el marc del sermó de la muntanya, ens ofereix dues comparacions sobre el paper del cristià en la història: ser sal de la terra i llum del món. Tots sabem molt bé per què és la sal i com es degrada si no s’empra. De la mateixa manera, tots coneixem la grandesa de la llum, del dia, del sol. Probablement són dues de les expressions més conegudes del cristianisme.

Ja sabem que la sal conserva els aliments, els dóna gust … “si la sal perd el gust” … hem de tirar-la, perd la seva essència. No oblidem que aquesta comparació ve a continuació de les benaurances i hem de interpretar-la a la llum de la força de les mateixes. El cristià que perd la sal és el que no pot resistir vivint en l’opció de les benaurances.

La llum del món, i la ciutat a la part alta de la muntanya … Sobre la llum sabem que apareix repetidament en la bíblia des del relat de la creació … però també s’aplicava a Jerusalem, Per això “no es pot amagar un poble” … El cristià, idò, que viu des de les opcions de les benaurances no ho pot fer com una experiència exclusivament personal. És una interpel·lació a donar testimoni d’aquestes opcions tan radicals del seguiment de Jesús, de la força de l’evangeli.

Amb aquestes paraules del Senyor, es vol tancar adequadament el tema de les benaurances. El Regne de Déu ha de ser proclamat i viscut, i el Sermó de la Muntanya és una crida global a dur-lo a la pràctica.

Els que han fet  opció pel món de les benaurances han fet una elecció manifesta: ser sal de la terra i llum del món. Això vol dir senzillament que les benaurances ens comprometen a la missió: la d’anunciar al món, a tots els homes, això que s’ha descobert en les claus del Regne de Déu. Les benaurances, són un compromís, una opció de vida, que s’han de testimoniar.

Vicent Llabrés

publicat al full dominical de dia 29 de març de 2020