Aquest és el meu Fill, el que jo he escollit. Escoltau-lo!
La veu baixada del núvol ens demana escoltar. És a dir, prestar atenció al que l’altre diu. açò no sempre és gens fàcil, perquè, per escoltar vertaderament, es fa necessari fer-se interiorment disponible a l’altre, no estar preocupat abans de tot d’un mateix, de les pròpies preocupacions. Cal fer un temps d’aturall, un temps de silenci per a poder donar a l’altre un espai perquè es pugui expressar. Cal acollir el que l’altre ens vol dir i no passar tot d’una les seves paraules i idees pel sedàs de les nostres opinions. tot vertader diàleg implica un tal escoltar, que demana un lent i pacient aprenentatge de silenci exterior, però, sobretot, el que és encara més difícil, silenci interior
Avui es tracta d’escoltar “el Fill que déu ha escollit”… però, de manera estranya, no diu res als tres deixebles. Parla amb moisès i elies, símbol de la llei i dels Profetes, és a dir, de tota l’escriptura, de tota la Paraula que déu ha dirigit al seu Poble. la seva presència és, de fet, una paraula en acte. manifesten que tota la revelació troba la seva realització en Jesús. així és fa necessari “escoltar” el Fill, ja que en ell trobam tot el que déu vol dir-nos avui. No tenim necessitat d’anar a cercar en un altre lloc, en visions o revelacions de tota casta, de noves il . luminacions. tot ens és donat en Jesús. Per açò, posar-nos a l’escolta de la Paraula, que és Jesús, és d’importància capital si volem ser vertaders deixebles seus. una de les gràcies del Concili Vaticà ii (que alguns voldrien esborrar) és haver donat tota la importància a la Paraula de déu en la litúrgia en llengua vernacle, i en la vida dels cristians, una Paraula a rebre personalment i en comunitat.
El temps de Quaresma ens és ofert com una ocasió de posarnos més a l’escolta de la Paraula de déu feta carn. i per aprofundir en el nostre silenci interior, fent-nos cada vegada més atents al que Jesús ens vol dir, a cadascun de nosaltres i a la nostra comunitat.
Josep Sastre portella