Evangeli i Vida – El comentari a l’Evangeli dominical

No tingueu por: SOM JO!

Mirau les meves mans i els meus peus: som jo mateix! Aquell home que és enmig dels apòstols és vertaderament Jesús amb qui havien viscut i que havia mort en creu. Però, per què Jesús, que ha entrat en el món on no hi ha ja més dolor ni mort, guarda les marques de la seva Passió en el seu cos ressuscitat, per tant, transfigurat? És que tot el que Jesús ha viscut a la terra, fins la seva mort, queda per sempre gravat en el seu ser i, per tant, en el seu cos de resurrecció.

Al llarg de la seva vida, ha acollit la plenitud de l’amor que li donava el seu Pare. Cadascuna de les seves passes, cadascuna de les seves respiracions eren amarades d’aquest amor. Llavors, quan ha entrat en la mort que els homes li infligien en l’odi i la violència, buidant-la de tota traça d’amor, ell ha reblert aquesta mort amb la plenitud de l’amor. És aquest amor que ha fet esbutzar, esclatar la mort. Llavors Jesús pot fer comprendre als deixebles que res de la seva vida ha estat feta no-res per la mort. Les nafres de la seva Passió ja no són les marques doloroses, ni una acusació contra els seus botxins. Són el signe que l’amor ha estat més fort que l’odi.

Però, si és així, açò significa també que si nosaltres deixam que Jesús vengui a nosaltres, en particular en l’Eucaristia, llavors no hi ha res de la nostra vida que serà perdut. Fins i tot les nostres limitacions i les nostres febleses seran curades per l’amor i, el dia de la nostra mort, arrossegarem amb nosaltres tota la nostra vida, la nostra història i serem transfigurats pel poder de la Resurrecció.

Josep Sastre

Hits: 2817