Evangeli i Vida – El comentari al Evangeli dominical

Viure estimant

L’evangeli de Joan, en aquesta part del discurs de comiat de l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles, insisteix en l’únic manament que Jesús ha volgut deixar als seus, perquè en aquest manament es compleixen tots. És continuació del discurs del cep vertader que podíem escoltar diumenge passat i aquí trobem les raons de per què Jesús es va presentar com la vinya: perquè en la seva vida, en comunió amb Déu, s’ha dedicat a estimar. Si Déu és amor, i Jesús és un amb Déu, la seva vida és una vida d’amorós lliurament. Jesús vol repetir amb els seus el que Déu ha fet amb ell. Jesús se sent estimat sempre per Déu i una comunitat no pot ser res si no es fonamenta en l’amor sense mesura: donant la vida pels altres.

L’evangelista Joan ens endinsa en el món de l’amor i de l’amistat amb Déu, amb Jesús i entre els seus. Déu estima el Fill, el Fill estima els seus, aquests s’omplen d’alegria, perquè aquestes són relacions d’amor i d’entrega. Tots sabem el necessari que és sentir-se estimat i estimar. Jesús s’acomiada dels seus parlant de l’amor definitiu. No hi ha cap manament més important per als seus. No és la qüestió el demanar-se què hem de fer?, sinó ¿com hem de viure?: estimant.

No es tracta d’una simple “amistat”, sinó d’un amor més profund, on tot es lliura a canvi de res. L’amor d’amistat es pot rompre. L’amor de “entrega” implica l’amor de Déu que estima a tots: als qui l’estimen i als que no l’estimen. Els deixebles de Jesús hem de tenir l’amor de Déu que és el que ens ha entregat Jesús. Aquest és l’amor que produeix l’alegria veritable. El “romandre” en Jesús no és una simple qüestió d’amistat. El discipulat cristià no es pot fonamentar només en la “amistat”, sinó en la confiança de qui ha de donar fruits

Vicent Llabrés

Publicat al full dominical de dia  9 de maig  de 2021

Hits: 2342