Família Amoris Laetitia

L’amor en el matrimoni.
El nostre amor quotidià

El papa Francesc dedica el capítol quart de l’encíclica “Amoris Laetitia” a aprofundir sobre una de les paraules més utilitzades però que apareix massa vegades desfigurada: l’amor. I ho fa des de la vessant de l’amor conjugal i familiar.

Les referències bíbliques que guien la seva reflexió són nombroses i acompanyen amb encert els aspectes que va exposant al llarg del capítol. Però el punt de partida és l’anomenat Himne de la caritat (1Co 13,4-7) de Sant Pau. A partir d’ell el papa Francesc va desgranant les característiques amb les quals els esposos hem de revestir d’amor veritable el nostre dia a dia.

> L’amor és pacient. Déu dona espai al penediment i actua sempre amb misericòrdia. L’amor també ens ha de fer compassius per acceptar l’altre, fins i tot quan actua d’una manera diferent del que jo desitjaria.

> L’amor és servicial, beneficia i promou els altres. No pot ser tan sols un sentiment o unes paraules: l’amor és fer el bé, ha de mostrar la seva fecunditat en les obres.

> L’amor no té enveja. El veritable amor valora els èxits de l’altre, no els sent com una amenaça. Estimar la persona és mirar-la com Déu mira.

> No és altiu ni orgullós. El que ens fa grans és l’amor que comprèn, cuida, protegeix el feble. I per a poder comprendre, disculpar o servir els altres de cor és indispensable guarir l’orgull i conrear la humilitat.

> No s’irrita ni es venja. A vegades sentim violència interna, ens irritam i som durs en el tracte. Però estimar també és tornar-se amable. La paraula de Déu ens invita a no alimentar la ira. Disposem-nos a mirar l’altre amb una mirada amable.

> No porta el compte del mal. Fa falta haver tingut l’experiència de saber-se perdonat per Déu per poder perdonar els altres fins i tot quan hagin estat injustos amb nosaltres.

> No s’alegra de la injustícia. Una persona que estima s’alegra amb el bé de l’altre, valora les seves capacitats, reconeix la dignitat de l’altre.

> Tot ho disculpa. Estimar implica no malparlar els uns dels altres. L’amor conviu amb la imperfecció, la disculpa i sap guardar silenci davant els límits de l’ésser estimat.

> Tot ho creu. L’amor confia, deixa en llibertat, renuncia a controlar-ho tot, a posseir, a dominar. I la confiança permet que brolli la veritable identitat de les persones.

> Tot ho espera. El Papa ens crida a fer present l’esperança. Tot i les febleses esteim cridats a la plenitud del cel.

> Tot ho suporta. L’amor és un element fort i poderós que ens permet aguantar amb esperit positiu totes les contrarietats. Déu és amb nosaltres. Així queda exposat quin és l’ideal cristià i, de manera particular, de la família: amor malgrat tot

 

Carlos Moll i Vicky Mascaró

 

25-07-2021

Hits: 17