L’entrevista a…

SEBASTIÀ BOSCH

Pare de família i està a res de convertir-se en diaca permanent laic. El pròxim dissabte dia 29 de juny serà ordenat pel Bisbe Francesc a la Catedral, un moment que espera amb nervis i il.lusió.

Què és un diaca permanent? Quines funcions té?
-Té les funcions de proclamar l’Evangeli a la missa i pot administrar els sagraments del matrimoni i baptisme. Açò sí, tenim una família formada, sense el consentiment de la qual no podria fer aquest pas. Açò és un dels requisits importants, que la meva dona em dóna el consentiment. Perquè nosaltres, els diaques permanents, feim un servei als altres, a allò que ens demanarà el bisbe en el seu moment, i açò implica un temps.

Com es va xerrar dins el nucli familiar?
-Durant molts anys la meva dona i jo hem estat salesians cooperadors, o sigui que la nostra vidal’hem formada dins l’obra salesiana de Ciutadella. En aquell moment jo ja assumia bastants càrrecs allà dins i ella era conscient que aquella vocació que vam fer nosaltres en el seu moment cap a Don Bosco ja suposava hores i temps dedicats als altres. Ara, quan vaig decidir donar aquesta passa, la meva dona era conscient que sí, que canviaria la circumstància familiar, però bé, ells així i tot van dir que sí i, amb el seu suport, he tirat endavant.

La seva trajectòria dins la comunitat de creients de Menorca és llarga.
-La veritat és que sí. Tot va començar dins l’obra salesiana, perquè jo vaig estudiar allà, vaig seguir
com a monitor i responsable… Allà vaig conèixer la meva dona, també. Per tant, nosaltres vam créixer junts allà dins, vam fer un camí junts, ens vam casar, tenim tres fills meravellosos…, vull dir que ho teníem ja ben encarrilat. D’allà vaig passar a la comunitat de Sant Antoni Maria Claret, sis anyets, on vaig conèixer molta gent. I ara en els últims anys de preparació -en duc tres-, a la parròquia de Sant Esteve, on m’he acabat de formar pastoralment per fer la passa al diaconat.

Com va sentir la crida a fer-se diaca?
-Va ser un no t’ho penses perquè una certa persona, un dimecres després de resar vespres amb la
comunitat, em va dir que perquè no, pensa-t’ho. I a partir d’aquell moment va tocar el discerniment amb la família i discerniment propi xerrant amb diverses persones per saber si realment podia ser la meva vocació o no. L’any venidor vaig dir al rector, que en aquell moment era en Bosco Martí, si li podia comunicar al Bisbe que volia ser diaca.

Ara estem en el context del Congrés de Laics. Creu que se’ls dóna prou espai o es podria fer més?
-Sempre podríem fer més. Però jo crec que laics compromesos no n’hi ha molts. Vol dir temps i dedicació i açò ha de ser gent que ho dugui dins el cor. Si ho duus cerques el temps, l’espai… L’Església a poc a poc haurà de donar més “cancha”, tal vegada, a tota aquesta gent que vulgui ajudar-nos a tirar endavant.
Com a diaca permanent, creu que podria dur a terme alguna iniciativa per obrir les portes a la participació dels laics?
-La veritat és que no tenc res al cap perquè tampoc sé quina funció em donaran a partir de dia 29 dins l’Església diocesana. Però bé, nosaltres sempre estarem al servei d’allò que se’ns mani.

Toni Olives