JOAN MIR LLORENS

(Ciutadella, 1961) és ecònom diocesà des de l’octubre de 2018. A ell li adreçam unes preguntes amb motiu del dia de la col.lecta de l’Església diocesana que es celebrarà el 8 de novembre.

 

Quines funcions té l’ecònom diocesà?
-L’ecònom diocesà és un càrrec nomenat pel Sr. Bisbe a qui se li encomana, sota la seva autoritat, dirigir l’administració diocesana dels béns i recursos de la nostra diòcesi.

Amb qui comptes per dur a terme aquesta tasca?
-Primer de tot amb el Sr. Bisbe i el vicari general. A Menorca, a més a més, comptem amb el Consell Diocesà d’Assumptes Econòmics, l’Oficina de Transparència i Rendició de Comptes, la Comissió Diocesana de Patrimoni i la Comissió Diocesana Per Al Fons de Sustentació del Clergat, que donen suport a la presa de decisions del Sr. Bisbe i, en conseqüència, l’ecònom diocesà, en el dia a dia, actua segons les seves directrius.

Quina és la situació econòmica de l’Església de Menorca?
-L’Església no té per objectiu el lucre ni la seva finalitat és l’obtenció de beneficis econòmics. És per açò que en parlar de la nostra economia, la diferència entre els ingressos i les despeses, la destinem en bona part a l’acció caritativa i al manteniment del patrimoni, procurant no endeutar-nos. En aquests moments disposem de prou recursos per atendre el sosteniment dels preveres, per portar a terme tasques pastorals, la formació de preveres, seminaristes i laics, ajudes econòmiques a les persones necessitades i al manteniment del patrimoni. Per a qui interessi, a la pàgina web del bisbat trobareu els informes i balanços econòmics.

Per què és important col.laborar en aquesta col.lecta del dia 8 de novembre?
-Els qui estimem la nostra Església i valorem tot el que en ella hi vivim i celebrem, hauríem de voler col.laborar econòmicament pel seu sosteniment i així, entre tots, podrem seguir portant a terme totes les bones obres. Per açò és important la nostra petita o gran aportació que des de l’estimació segueix fent realitat la intuïció dels inicis, on els cristians posaven en comú els seus béns i els repartien entre els més pobres. Els membres de l’Església, com una gran família que som, hauríem de fer la nostra aportació generosa, no com a socis que paguen una quota, sinó més bé sentint-nos germans que som els uns dels altres.

 

Toni Olives

Publicat al full dominical del 1  de novembre de 2020