L’entrevista a…

MONS. ENRIC BENAVENT

.

Fa uns uns mesos Mons. Enric Benavent, bisbe de Tortosa, va oferir una conferència al Seminari Diocesà de Ciutadella sobre “Els elements essencials de la pregària cristiana”, dirigida especialment als laics. Aprofitant la seva vinguda a Menorca vam parlar amb ell d’aquest mateix tema

Com creu vostè que podríem definir la pregària cristiana?
-És la pregària dels fills de Déu. Per a un cristià, Jesucrist és el primer mestre de pregària. Quan Ell pregava es dirigia a Déu, dient-li “Pare” amb la disposició de fer la seva voluntat i créixer en la relació filial. Un cristià és aquell que, per la gràcia del baptisme, ha estat fet fill de Déu, i, per tant, amb la pregària vol enfortir el seu vincle amb el Pare.

Quines connotacions especials presenta la pregària cristiana, en relació a altres tipus de pregària que van estenent-se entre nosaltres?
-Avui ens trobem amb la realitat d’un pluralisme religiós, en un món on es donen diferents formes d’espiritualitat i diverses pràctiques provinents d’altres religions i cultures. Aquest fet ens planteja als cristians el repte de discernir quins són els elements d’aquestes tradicions religioses que ens poden ajudar a fer pregària cristiana i quins són aquells altres que ens poden dificultar pregar com cal. Per exemple, hi ha altres tradicions que han desenvolupat determinades tècniques que es predisposen a la pregària perquè aporten pau a l’esperit. Ara bé, pot passar que, a vegades, amb aquestes pràctiques es transmetin certes idees sobre Déu, sobre la relació de la persona humana
amb la natura o sobre què és la felicitat personal que són incompatibles amb la idea del Déu que ens ha revelat Jesucrist. Conseqüentment els cristians hem d’estar ben atents per saber veure quan la idea de Déu, de la qual se’ns parla, no és vertaderament la cristiana.

Quin és, idò, el camí a seguir?
-Fixar-nos en la manera de pregar de Jesús, el nostre mestre. El Pare nostre és el model de tota pregària cristiana i, per tant, quan un cristià prega sap que es dirigeix al Pare, que vol sobretot que el Regne de Déu sigui una realitat a la terra i, amb humilitat, es posa en les mans del Pare amb plena confiança. La vertadera pregària ha de portar al cristià a trobar-se íntimament amb Déu i a créixer en la fe, l’esperança i la caritat. En la mesura que es troba amb Déu, mirarà els altres amb els mateixos ulls de Déu, com a fills seus i germans nostres amb una actitud d’estimació envers tots ells.

Ens poden ajudar els grans místics cristians que ens han precedit?
-I tant!! És important també recórrer als mestres de pregària de la tradició cristiana com són, entre d’altres, sant Agustí, santa Teresa de Jesús o sant Joan de la Creu; tots ells ens ajuden a obrir el nostre esperit a Déu i a trobar la pau en Ell. I és que, en definitiva, en el fons, el que la persona cerca en la pregària és tot allò que només Déu li pot donar.

Diego Dubón

 

Publicat al full dominical del 14 de juny de 2020