La Diòcesi de Menorca ocupa tot el territori de l’illa del mateix nom, que és la segona en extensió de l’arxipèlag de les Balears. Menorca té una extensió de 701’84 km2 i una població total de 95.641 habitants (a 1 de gener 2020). L’illa es divideix administrativament en vuit municipis: Ciutadella, Maó, Alaior, Es Castell, Sant Lluís, Es Mercadal, Ferreries i Es Migjorn Gran.
El centre administratiu de l’illa és Maó, a la costa est, mentre que la seu episcopal es situa a Ciutadella de Menorca, a la costa oest, on s’erigeix la Catedral de Menorca.
Des del començaments de segle V hi ha testimonis d’un cristianisme ben arrelat a l’illa, constituïda en seu episcopal. No obstant això, després de la conquesta de l’illa realitzada per Alfons III d’Aragó, els fidels cristians de Menorca van quedar sota la jurisdicció del Bisbat de Mallorca (Butlla del papa Bonifaci VIII de 18 de juliol de 1295). Després de diversos intents per convertir Menorca en una Diòcesi independent, finalment el 23 de juliol de 1795 va ser restaurada la Diòcesi de Menorca mitjançant la Butlla “Innefabilis Dei” del Papa Pius VI.
La Diòcesi de Menorca és sufragània de l’Arxidiòcesi de València i té com a patrons a la Mare de Déu del Toro i Sant Antoni Abat.
A Menorca les llengües oficials són el castellà i el català, parlant-se una varietat dialectal de la mateixa, coneguda com “menorquí”.
Estructura diocesana
La Diòcesi de Menorca està formada per 18 parròquies, agrupades en tres arxiprestats. L’arxiprestat de Ciutadella està format per les parròquies de la ciutat: Ntra. Sra. del Roser (Catedral), Sant Francesc d’Assis, Sant Esteve, Sant Rafael i Sant Antoni Maria Claret. A l’arxiprestat del centre pertanyen les parròquies de Santa Eulàlia (Alaior), Sant Bartomeu (Ferreries), Sant Martí (Es Mercadal), Sant Cristòfol (Es Migjorn Gran) i Sant Antoni Abat (Fornells). L’arxiprestat de Maó està integrat per les parròquies de Santa Maria, Mare de Déu del Carme, Sant Francesc d’Assis, la Immaculada Concepció, Sant Antoni Abat i Sant Climent del municipi de Maó, juntament amb les parròquies de Sant Lluís (Sant Lluís) i Ntra. Sra. del Roser (Es Castell). A la Diòcesi de Menorca hi ha tres Santuaris dedicats a la Mare de Déu: Santuari de Maria Auxiliadora, patrona de Ciutadella, Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó i Santuari de la Mare de Déu del Toro, patrona de la Diòcesi.
La Diòcesi compta amb 26 sacerdots diocesans, 4 sacerdots religiosos i 4 diaques permanents. Existeixen tres monestirs de vida contemplativa situats a Ciutadella (Clarisses), Maó (Concepcionistes franciscanes) i Santuari de la Mare de Déu del Toro (Filles de la Sagrada Família). Compta amb la presència de religiosos salesians (Santuari i Col·legi), germans de les escoles cristianes (col·legis a Maó i Alaior), dominiques de l’Anunciata (Ferreries i Maó), germanes de la consolació (col·legi a Ciutadella), franciscanes filles de la misericòrdia (Ciutadella) i carmelites missioneres (Ciutadella). Existeix també una comunitat de filles de la Caritat (Col·legi, Maó).
Malgrat la petitesa de la Balear Menor (Minorica), la seva història, també en l’aspecte religiós, té un notable contingut, perquè l’illa està situada a la cruïlla de les rutes marítimes i perquè ha rebut diverses influències.
El l’antiguitat romana
No tenim testimonis de l’arribada del crsitianisme a Menorca, però les notícies històriques de principis del segle V ens mostren una presència cristiana ja molt arrelada a l’illa.
L’any 418, Sever, Bisbe de Menorca, dirigia una carta encíclica a totes les esglésies donant a conèixer la conversió dels jueus de Maó (Magona) esdevinguda arran de l’arribada a l’illa d’unes relíquies del promàrtir sant Esteve.De la lectura d’aquest document es desprèn el vigor que ja aleshorestenia el cristianisme a l’illa. El bisbe residia a Jammona, ciutat situada a la costa occidental i que corresponia a l’actual Ciutadella.
Consenci, a través de la seva correspondència amb sant Agustí, ens faconèixer la seva presència temporal a l’illa i de les seves cartes es desprènque l’Església de Menorca estava en relació amb la península hispànica i també amb l’Àfrica proconsular.
pels escrits de Víctor de Vita coneixem un altre bisbe de Menorca en el segle V, Macari, que a l’any 484, amb altres bisbes, va sofrir persecució i maltractaments a Cartago per part dels vàndals arrians.
Durant els segles VI i VII Menorca es troba integrada en l’imperi bizantí.Els descobriments arqueològics ho posen de relleu.
Basíliques paleocristianes
Segons afirmava el Dr. Palol, a Menorca hi ha un dels conjunts més interessants de restes arqueològiques paleocristianes d’Espanya. Vet aquí les principals basíliques excavades:
Son Bou: Descoberta el 1951, de tres naus amb capsalera tripartita i una pica batismal monolítica, tallada en forma de creu lobulada, que possiblement fou importada d’orient.
Fornás de Torelló: Descoberta al 1957, conté un esplèndidmosaic pavimental i restes d’un petit baptisteri.
Illa del Rei: descoberta al segle XX, però no fou reconeguda com a tal fins al descubriment de l’anterior, amb la qual té moltes semblances.
Cap des Port: a prop de Fornells, forma un apli conjunt d’edificacions que conserven les restes d’una cripta en forma de creu, indici quasi segur d’un culte martirial, encara que no es pot tractar-se d’un màrtir local, sinó de la verenació de relíquies importades. Aquest amplecomplex, que va sofrir diverses modificacions, pot relacionar-se amb una llarga presència de comerciants grecs.
Època islàmica
Desde el segle VIII a X, Menorca es troba en una situació d’abandó i bastant despoblada, a causa de la invasió normanda i les primeres incursions musulmanes. A principis del segle X les Balears van ser conquistades ja d’una manera efectiva pel califat de Còrdova i en el segle XI formaren part de la taifa de Dénia. Hi ha constància, en aquell temps, hi havia mossàrabs a l’arxipèlag. Entre els anys 1114 i 1115 una armada conjunta de pisans i catalans es va apoderar per poc temps d’aquestes illes.
Poc després s’hi van fer presents els almoràvits, que foren suplantats pels almohades el 1203. Aleshores, la presència cristiana a Menorca es va reduira captius i a comerciants.
Conquesta Cristiana
L’any 1229 Menorca fou feta tributària per Jaume I. El 1287 la va conquistar Alfons el Liberal i va ser repoblada per persones procedents de Mallorca i de la Catalunya oriental. A partir de llavors es maldà dotar l’illa d’estructures eclesiàstiques. El monarca establí l’Església major de Ciutadella, una altra església en el castell de Maó i una capella a la fortalesa de Santa Àgata. Es van assenyalar els primers districtes parroquials; es mencionen en el document les parròquies rurals d’Artruix, Alinzell, Fornells, Sitllata, Tricampos i Torxella. També s’anomenen els convents de franciscans, de mercedaris i de monges clarisses, així com el santuari de la Mare de Déu del Toro.
Incorporació al Bisbat de Mallorca
En el 1295, el papa Bonifaci VIII annexionà l’illa al Bisbat de Mallorca.
El 1301 el rei Jaume II de Mallorca, mitjançant un document anomenat el Pariatge, hi va estructurar set parròquies: Santa Maria de Ciutadella, Sant Joan d’Artruix, Sant Bartomenu de Ferreries, Santa Creu de LLoriac, Santa Elàlia d’Alaior, Sant Llorenç de Binixems i Santa Maria de Maó, junt amb algunes altres esglésies filials.
Durant els cinc segles en què les illes de Mallorca i Menorca van ser un solbisbat, en moltes ocasions es manifestà un notable floriment. El clergat era nombrós i no hi mancaven eclesiàstics de prestigi. Els convents arribaren a ser nou i les confraries i germandats van aconseguir un gran desenvolupament.
El problema més fort era el perill d’incursions enemigues, i s’ha posat de relleu els asalts barbarescs i turcs a Maó el 1535 i a Ciutadella el 1558. Durant el segle XVIII es van produir cinc canvis de domini, amb efectesnegatius per a les institucions eclesiàstiques.
Restauració del Bisbat de Menorca
El 23 de juliol de 1795, el papa Pius VI firmava la butlla per la qual es restablia el Bisbat de Menorca. El primer bisbe va ser Antoni Vila i Camps. El va succeir el bisbe Pedro Antonio Juano ( 1802 – 1814 ), el qual es va esforçar en la formació del clergat i en la creació de noves parròquies i vicaries.
Crisi i contrastos ideològics
El segle XIX va estar marcat per constants enfrontaments polítics i lluites civils que van influir notablement en la vida de l’Església. L’exclaustració dels frares va perjudicar la religiositat del poble. El bisbe Díaz Merino ( 1832 – 1884 ) va morir desterrat a Mrsella, mentre a Menorca va romandre confinat durant nou anys l’arquebisbe de Santiago de Compostel.la. A mitjan segle es difonien doctrines no catòliques i creixia la propaganda antireligiosa.
El bisbe Mateu Jaume, el 1858, va fundar el Seminari diocesà. En temps del bisbe Manuel Mercader ( 1876 – 1890 ) es van fer grans esforços per tal d’aturar el procés de descristianització, fundant escoles catòliques i incrementant la tasca assistencial de l’Església. El 1899 es va construir a Ciutadella el col.legi Salesià, que havia de contribuir notablement en la formació cristiana de la joventut.
Esforç i testimòni
Joan Torres i Ribas és el bisbe que ha regit durant més temps la diòcesi de Menorca ( 1902 – 1939 ). Va ser un pastor bondadós, intel.ligent i molt caritatiu. Va afrontar amb lucidesa els problemes religiosos i socials que es manifestaven a l’illa. VGa tenir alguns resultats favorables, però no li va ser possible aturar el procés de descristianització. Durant la persecució religiosa del 1936, quaranta preveres menorquins van ser immolats, oferint la seva vida com a preciós testimoni de fe. El bisbe, cec i malalt, va morir desposeït de tot, a l’hospital Municipal el 6 de gener del 1939.
En temps del bisbe Bartomeu Pasqual ( 1939 – 1967 ) es van fer importants esforços de restauració i de formació cristiana, principalment a través de l’Acció Catòlica. A partir del Concili Vaticà II es va empendre una costant tasca de renovació eclesial encaminada cap a la nova evangelització que hauria de marcar el tercer mil.leni cristià.
Tres han estat els pontificats del postconcili:
Mons. Miquel Moncadas Noguera ( 1969 – 1977 )
Mons. Antoni Deig Clotet ( 1977 – 1990 )
Mons. Francesc Xavier Ciuraneta Aymí ( 1991 – 1999 )
Cal destacar d’aquest temps, la renovació pastoral i litúrgica postconciliar, la celebració del VII Centenari de la Reconquesta de Menorca i l’inici de les obres de restauració de la Catedral ( 1987
La celebració del II Centenari de la Restauració de la Diòcesi ( 1995 )
El 28 d’abril de 2001 era ordenat bisbe a la Catedral de Menorca Mons. Joan Piris Frígola, que regí la diòcesi fins el 2008
El 21 de març de 2009 el prevere menorquí Mons. Sebastià Taltavull Anglada era ordenat bisbe a la Catedral de Barcelona, essent nomenat auxiliar de l’Arquebisbat de la mateixa.
El dia 11 de Juliol de 2009, el fins aleshores Administrador Apostòlic Mons. Salvador Giménez Valls, prenia possessió com a bisbe titular de la Diòcesi.
El dia 7 de gener de 2017 era ordenat bisbe a la Catedral de Menorca també Mons. Francesc Conesa Ferrer i que va ser translladat a la diòcesi de Solsona
El dia 22 de abril de 2023 va ser ordenat bisbe a la Catedral de Menorca Mons. Gerard Villalonga Hellín i que és en l’actualitat el bisbe titular de la diòcesi.
Els Beats de Menorca
Beat José Mª Castell Camps >>>
Beat Fra Ángel de Ferreries>>>
Hits: 2992