L’església de Santa Maria de Maó brilla ara amb una llum nova.
A partir d’aquest diumenge, dia 27 d’abril, tots els seus racons —voltes, arcs, capelles, l’orgue o el presbiteri— llueixen un sistema d’il·luminació modern que realça la bellesa arquitectònica del temple.
La inauguració va reunir nombrosos assistents i va comptar amb la benedicció del bisbe Gerard Villalonga, diverses intervencions i actuacions musicals que van acompanyar un acte carregat d?expectació.
La renovació suposa molt més que deixar enrere l’antiga instal·lació de corrent de 125V i els vells cables. Gràcies al disseny del prestigiós estudi italià iGuzzini, executat per l’empresa J. Hernández sota la direcció de l’enginyer Pepe Vilafranca, s’han instal·lat focus LED que no només embelleixen l’espai, sinó que també milloren la seguretat, estalvi energètic i eficiència de la factura elèctrica.
El projecte, finançat gràcies als recursos propis de la parròquia i les aportacions dels fidels i donacions particulars, obre una nova etapa per a Santa Maria.
A CONTINUACIÓ, PODEN LLEGIR LES PARAULES DE MN.JOAN MIQUEL SASTRE, RECTOR DE LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA, EN L’ACTE D’INAUGURACIÓ I BENEDICCIÓ DE LA NOVA IL·LUMINACIÓ:
“Benvolgut Sr. Bisbe, President del Consell Insular, Sr. Alcalde de Maó, autoritats militars, directius d’institucions culturals i d’altres, benvolguts membres del Clergat i benvolguts tots els qui heu vingut aquí avui fosquet.
És, per als qui formam la Parròquia de Santa Maria i per mi mateix un motiu de satisfacció que ens acompanyin en aquest dia i en aquest acte en què beneïm Déu per la llum i inauguram la nova i restaurada instal·lació elèctrica.
El temps no passa debades i produeix un desgast en les persones, com també en els objectes i immobles i, com no, també en aquest emblemàtic temple de Santa Maria. La nostra Parròquia, necessitava una profunda reforma elèctrica i lumínica, per això s’ha procedit a aquesta gran renovació.
Temps ha passat d’ençà el llum d’oli (les antigues llànties dels nostre temple que pujaven i davallaven en són un testimoni), el llums de carbur, la cera, el butà, la corrent continua, la corrent alterna a 125 amb cables de tela i tubs de llautó (fins ara en aquest temple encara ni ha hagut) i que molt temps després es conjugà amb el 220, i d’ara en endavant amb el nou format del 220 i el 380 volts, amb els llums LED, que encaixen amb el nou pensament d’estalvi i preservació del sistema.
Ha estat un projecte ambiciós per la seva envergadura, que parlant-ne amb el Consell Parroquial, vàrem decidir dur-lo endavant.
Vagi el meu agraïment a tots els qui ho han fet possible, feligresos i benefactors, vius i difunts, al Sr. Enginyer, Pepe Vilafranca, a les empreses Iguzzini i José Hernández, els de neteja, a cada un d’ells qui dia rere dia, d’ençà el juliol passat, han anat treballant hores i més hores per arribar fins avui. Tots es mereixen el seu reconeixement, però deixau-me que us sigui franc, els qui més se’ls mereixen són, sens dubte, els obrers que han patit el pes del treball, milers de gràcies. (Per a ells us deman un aplaudiment).
Vull també agrair la col·laboració de l’organista, la directora de les corals de Sant Antoni i Clau de Sol de Ferreries que amb la música i el cant embelliran aquest acte.
Possibilitats, en aquest temple, ara en tindrem més, ja que s’il·luminaran les parts i també la seva totalitat. Però si d’una part, hi haurà més claredat, d’altre, no és menys cert, que també hi veurem més els efectes dels desgast, és a dir, el que encara queda per reparar i d’açò en som conscients, Déu faci que tot es pugui anar afrontant.
Deman també disculpes per si alguna cosa no ha quedat del seu gust, som sabedors que mai plou a gust de tothom, ara bé, creguin que el que s’ha fet ha estat molt molt estudiat i contrastat pels experts i de segur que la intenció que han tingut i les decisions preses han estat amb la millor de les disposicions perquè quedés el millor possible i bé.
Valgui aquest moment, també, per fer una invitació a la responsabilitat col·lectiva com a societat, als seus dirigents polítics, culturals i religiosos, per tal que no hi manqui l’anhel per salvaguardar i protegir el que és de tots. El patrimoni heretat més que una càrrega és un bell tresor a conservar, si més no, ens ajuda a ser conscients d’on venim i els ideals, conviccions, raons, i mitjans que ho feren possible en cada època. El treball i l’esforç de tantes persones, al llarg dels segles, és un bell testimoni de compromís, de tenacitat i, en el cas que ens pertoca, d’espiritualitat. La fe cristiana ha estat portadora en el temps de molta bellesa, tant en l’àmbit material, espiritual, moral com també caritatiu. L’art en les seves vessants d’arquitectura, literatura, música, pintura, escultura, en són una manifestació. Ja Fiódor Dostoievski, en la seva obra “El idiota”, va dir que “La bellesa salvarà el món”; cuidem idò la bellesa material que ens ajuda a endinsar-nos en aquella que és sublim, immarcescible i eterna de la qual el seu nom és Déu, que encarnant-se s’ha fet Llum que no enlluerna sinó que dona sentit a l’existència.
Així idò, una altra vegada, gràcies de cor per la vostra assistència.”