Mn. Josep Salord i Farnés (1911-1970)

JOSEP SALORD FARNÉS I ES MIGJORN

La meva relació amb el senyor Josep Salord es concreta al temps de laseva estada as Migjorn a partir de juliol de 1943, primer com a regent de la parròquia i a partir de 1948 com a ecònom, fins a la seva tornada a Ciutadella a l’octubre de 1951, i fou intermitent limitada per les vacances d’estudiant.

Amb la intenció de fer un relat coherent, pens que s’ha fet més fantasia que versemblança quan s’ha tractat l’etapa que el senyor Salord va viure as Migjorn, creant un personatge que no va ser, almenys en aquell lloc i moment.

La destinació as Migjorn s’ha vist com una postergació o marginació, cosa que el bisbe Pascual mai degué pretendre. Pens, però, que va ser un nomenament desencertat, que posà el senyor Pepe en lloc i càrrec inadequats. Però el bisbe quan prenia una determinació refermava la seva autoritat amb la frase: “Ho he consultat amb el Sagrari”, amb la qual l’escollit quedava indefens.

Una de les primeres ocupacions a la parròquia va ser la de continuar les obres de la capella major de Sant Cristòfol, amb l’acabament del retaule a l’abril de 1944 pel mestre Jaume Bagur Arnau, imitant el que havia estat destruït el 1936, i la reforma del presbiteri, que fou beneït el 8 de desembre del mateix any. Dos anys justs més tard va ser beneïda la capella de la Puríssima, i el dia 1 d’octubre de 1950 la capella del Santíssim, ambdues amb la intervenció de Francesc Hernández Mora i de Joan Moll Pons, en Mollet. L’any anterior, en la capella de Sant Josep el 15 de maig i el 25 d’octubre havia col·locat les imatges de Sant Isidre Llaurador, i de Sant Crispí, respectius patrons dels treballadors del camp i dels artesans sabaters, ocupacions llavors majoritàries as Migjorn.

L’exaltació eufòrica falangista iniciada el 1939, en especial les celebracions del 8 de febrer i del 18 de juliol, davant la “Creu de los caídos”, amb l’assistència d’autoritats del “Movimiento”, regidors municipals, rector i guàrdia civil, retent homenatge a algun voluntari de la “División Azul” que havia retornat al poble, iniciava ja una progressiva mitigació quan el senyor Pepe va arribar as Migjorn i ell seguí el corrent sense recança. La previsible victòria sobre els estats feixistes impedia que el règim espanyol pogués anar més enllà, encara que quedà enquistat durant massa anys.

Pel que fa a pràctiques religioses introduïdes durant el segle XIX, de progressiva castellanització: mes de Maria, mes del Cor de Jesús, etc. el senyor Salord les va conservar sense modificacions.

Seguint la tradició no interrompuda as Migjorn, feu sempre la predicació en la llengua del poble, això sí, de manera curosa, perquè estimava la llengua. El senyor Pepe, en la conversa ordinària sabia escoltar la gent i quan descobria una paraula o una expressió desconeguda, l’estudiava amb
rigor per saber-ne l’origen i autenticitat, no amb ànim esquifit i reduccionista, sinó amb esperit obert i visió enriquidora de la nostra llengua catalana.

La seva especial devoció a la Mare de Déu, feia que els sermons de la Puríssima, la Soledat i de la Mare de Déu d’Agost, fossin especialment emotius. Precisament eren els anys en què s’estava preparant la definició dogmàtica de l’Assumpció de la Mare de Déu, i el bisbe s’interessà per conèixer les creences sobre aquest tema. El senyor Salord li envià el text del Sant Traspàs de la Mare de Déu, recollit per Camps i Mercadal en el Folklore Menorquí. Aquell tema el comentava sovint, fins a publicar l’any 1949 un article en la “Página Menorquina” de la revista Monte Toro, en què relacionà aquest text amb el Misteri d’Elx. L’interès de Salord pel Sant Traspàs es mantingué i publicà a El Iris (8/9/1951): “El misterio de la Asunción en los poetas valencianos del siglo XV”, que firmà Jordi March, pseudònim que degué elegir per la significació topogràfica d’un lloc migjorner, i remembrances valencianes. Estant as Migjorn va conèixer Mascaró Passarius, quan aquest trepitjava tota Menorca per fer-ne un detallat mapa, amb la replega directa de llocs i noms. El senyor Salord l’assessorà en la correcta transcripció de toponímia i junts van visitar la descoberta basílica de Son Bou, que relacionà amb el nom aràbic de Sa Canasia. La relació entre Salord i Mascaró va ser fecunda per les dues parts.

Si a l’arribar as Migjorn, la timidesa i el caràcter una mica retret del senyor Pepe no afavorien la comunicació amb la gent, a poc a poc la seva bonhomia i senzillesa anaren conquerint l’estimació de la gent, sense fer diferències entre fidels més propers o no practicants, ni discriminacions per motius socials, polítics, com demostrà el poble en el moment del seu relleu a la parròquia.

Joan Pons Moll

05-09-2021

Hits: 73