Mn. Josep Salord i Farnés (1911-1970)

L’APORTACIÓ HISTORIOGRÀFICA
DE MN JOSEP SALORD I FARNÉS  (i II)

Per al Sr. Pepe, la conquesta de 1287 per Alfons III era el fet més assenyalat de la història de Menorca. El sermó que hagué de predicar a la Catedral el dia de Sant Antoni de 1953, amb el títol «La reconquista de Menorca» fou la seva primera aproximació pública al tema. Significativament encapçalà el sermó amb una cita del profeta Isaïes: «Recordeu la roca d’on heu estat tallats, de quina pedrera heu estat trets» (Is 51, 1). I és que aquell llunyà 17 de gener de 1287 era, per a Mn Salord, el punt de partida del poble menorquí, ja que amb l’expulsió de la població andalusina l’illa fou repoblada per gent procedent fonamentalment de Catalunya. No hi ha, doncs, una continuïtat entre la població anterior a la conquesta i la posterior al fet d’armes. I seran els nous pobladors els que portaran la religió cristiana i la llengua catalana, un llegat que en opinió del nostre autor —i convé recordar que l’any 1953 no era fàcil fer aquestes afirmacions— els menorquins havien de conservar i transmetre. Alguns anys més tard Mn Josep Salord tornaria sobre el tema, però ara en referència a la commemoració de la conquesta en la diada de Sant Antoni i la seva recuperació després de la invasió otomana de 1558, amb la monografia La festivitat de Sant Antoni Abat en el Llibre Vermell (1959).

Directament relacionada amb el tema de la conquesta és l’edició crítica de l’anomenada Crònica menorquina (La reconquista de Menorca en las «Cròniques d’Espanya» de P. M. Carbonell, 1958). L’acurat treball de transcripció va precedit d’una breu introducció i és complementat amb notes a peu de pàgina i mapes. L’autor pretenia elaborar una monografia més completa amb un estudi introductori, comentaris al text i un glossari final, però aquest treball, malauradament, no es va fer.

El setge i la destrucció de Ciutadella pels turcs l’any 1558 fou el segon àmbit que estudià el Sr. Pepe. Es pot dir que el nostre autor recopilà totes les notícies que va poder abastar sobre l’Acta de Constantinoble i els fets que l’envolten i, a més, es documentà àmpliament sobre el context històric que explica aquest fet. Mn Josep Salord aprofità els seus amplis coneixements sobre el tema en el sermó predicat a la Catedral el 9 de juliol de 1953 amb el títol «Sobre la Desgràcia de Ciutadella (9 de juliol de 1558)». És significatiu que en aquest sermó relacionava estretament l’efemèride amb la diada de Sant Antoni, ja que per a ell eren «dues dates capitals de la nostra història». Sobre aquest tema publicà l’edició de l’Acta de Constantinoble i la traducció castellana, que elaborà ell mateix (El Acta de Constantinopla. Transcripción y traducción por José Salord, 1954). No cal dir que en els actes commemoratius del quart centenari d’aquell esdeveniment, l’any 1958, Mn Josep Salord hi tingué un paper cabdal. Així, Josep Salord, juntament amb Josep Mascaró Pasarius, editaren i prologaren l’edició commemorativa de l’Acta de Constantinoble (encara que Mascaró atribueix tot el mèrit al Sr. Pepe). També pronuncià la conferència de la diada del 9 de juliol de 1958 a l’Ajuntament de Ciutadella, davant les primeres autoritats de l’illa. El seu discurs fou un clam a la menorquinitat fonamentat en una rigorosa documentació històrica (Reflexions en el Centenari de la Invasió Turca, 1959).

El tercer tema estudiat en profunditat per Mn Salord fou el document que estableix la planta eclesiàstica de Menorca al començament del segle XIV, Pariatge (El Pariatge fet pel senyor rei En Jaume sobre la Pabordia i Rectories de Menorca segons la còpia del Llibre Vermell, 1960). Aquest text ja havia estat estudiat per Joan Ramis i Ramis (1818), al qual seguiren nombrosos historiadors locals. Segons la còpia que hi ha al Llibre Vermell, el document està datat el 19 de març de 1330 i, per tant, s’havia atribuït a Jaume III de Mallorca. Però després d’un rigorós estudi crític, en el qual valorava la importància històrica del document, el Sr. Pepe va poder determinar que la data real era l’any 1301 i que, per tant, calia atribuir-lo a Jaume II de Mallorca i no al seu nét. Hi hagué qui va discutir públicament la conclusió de Mn Salord, sense gaire èxit. Avui coneixem el document original, que es troba a Mallorca i sabem perfectament qui tenia raó.

Malauradament, a partir de 1962 Mn Josep Salord deixà de publicar sobre temes històrics. En els últims anys de la seva vida estava absorbit en la revisió de textos litúrgics en català. La mort prematura i sobtada del Sr Pepe, el 26 de juny de 1970, ens privà de la continuïtat del seu mestratge i, tal volta, de noves aportacions substancials al coneixement de la història de la terra que tant estimava.

Miquel À. Casasnovas Camps

25-07-2021

Hits: 21