Pensaments

“EL SILENCI DE DÉU”

Resum de Mn.Llorenç Sales sobre la presentació d’aquest nou llibre del prevere J. Bosco Faner.

 

Segurament en aquest temps de pandèmia, confinament i incertesa que hem viscut hagi estat una de les preguntes que ha passat pel cap de molts: On és Déu? Per què no es manifesta? Per què no acaba amb aquest drama que esteim vivint? No és una pregunta nova, està inscrita en el cor de l’home que cerca respostes davant el dolor, el mal i el patiment.

Possiblement quan ens posam a demanar explicacions d’aquest tipus a Déu en el fons no entenem quina és la manera d’actuar del Déu de Jesús. Ens imaginem un déu solucionador
de problemes a qui recorrem només quan ens falta alguna cosa, com aquell qui demana el llibre de reclamacions a un fabricant… però el nostre Déu és diferent.

Hem de ser capaços d’escoltar, sentir el silenci de Déu, un silenci que és eloqüent, un silenci que ho diu tot. Per poder escoltar el silenci de Déu fa falta el silenci de la creació. Aquest confinament ens ha fet experimentar aquest silenci eloqüent: la naturalesa ha reflorit, la creació s’ha equilibrat, hem sabut percebre la bellesa de les relacions, hem sabut valorar les coses essencials… hem tingut l’oportunitat d’escoltar el silenci de Déu.

En Bosco ha viscut aquest temps de confinament com un temps de recés i de pregària. En 40 poemes podem descobrir com ha viscut aquest temps un home, un creient, un prevere. ¿Què hem après? Això és el que ens demana, ens convida a que fem un resum, una reflexió, que posem per escrit les lliçons que ens ha donat la vida en aquests dies de desert, de silenci i de retrobament interior.

Amb aquest llibre ens demostra que el silenci de Déu és el diàleg més profund que podem mantenir per descobrir el sentit de la vida i respondre a les principals preguntes del cor humà. Només fa falta tenir quietud, obrir el cor i dir, sense por, “Pare nostre, que estau en el cel…”.

Enhorabona Bosco, gràcies per mostrar-nos que el silenci de Déu té la capacitat de fer-nos descobrir allò que és essencial en les nostres vides: sentir-nos estimats i viure estimant.