Pregar amb els Salms – de Gadi Bosch osc

Set de Déu (Salm 63)

De la mateixa manera que el desert anhela l’aigua, l’esperit del salmista anhela Déu. És una persona que ja ha experimentat l’ajuda de Déu, font d’aigua viva i, per això, sent una alegria sense mesura, medita els seus beneficis, s’hi confia plenament, en la certesa que Déu, com en altre temps, intervindrà també sobre les tribulacions presents.

Tu ets el meu Déu, Senyor, jo et cerc.
Tot jo tenc set de tu,
per tu es desviu el meu cor
en terra eixuta, assedegada, sense
aigua (v. 2).

El paisatge exterior (el desert) i el paisatge interior (l’anhel de Déu) s’uneixen en el salm. Com la terra eixuta de Palestina està erma sense la pluja i les escletxes de la superfície semblen una boca resseca i assedegada, així també el creient necessita de Déu per estar viu i per existir: Tu m’has ajudat i som feliç davall les teves ales.

La meva ànima s’ha enamorat de tu, em sosté la teva mà. (vv. 8-9)

Déu amb la simbologia de l’aigua viva es converteix en l’aigua que calma la set de sentit, que recrea i fecunda el desert de la història humana. “El Senyor, dona a beure de moltes maneres als qui el volen seguir, perquè ningú vagi desconsolat i mori de set” (Santa Teresa d’Àvila)

Gadi Bosch osc

25-09-2022

Hits: 912