Pregar amb els Salms – de Gadi Bosch osc

Acull el meu anhel (Salm 5)

Escolta, Senyor, les meves paraules, acull el meu anhel (Sl 5,2), les persones necessitem ésser escoltades, necessitem algú que escolti les nostres paraules, que aculli el nostre somriure. Algú que escolti a trenc d’alba el nostre clam. A la Bíblia, Déu és el gran Oïdor de la humanitat.

Escolta l’opressió del poble: El Senyor li digué: He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments. (Ex 3,7). Escolta el plor d’un infant perdut en el desert amb la seva mare: Allà es va asseure plorant i sanglotant. Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel (Gn 21,15).

A Déu res no li és indiferent. Escolta, sí. Però no actua màgicament. Guia’m, Senyor, tu que ets just, aplana davant meu el teu camí (v. 9). Interpel.la i ens capacita per aportar el que estigui a la nostra mà per millorar la situació de l’altre.

Algunes expressions resulten dures: tenen el cor ple d’intriga; sota una llengua que afalaga hi ha un sepulcre obert. Déu meu, sentencia’ls. Que els facin caure els seus mateixos plans (vv. 10-11). Però no deixa de ser un avís per a nosaltres de viure amb coherència amb el que diem i fem, de vigilar el nostre llenguatge, de no dir paraules que fereixen els altres, que vigilem el nostre llenguatge, que deixem el judici a Déu.

Gadi Bosch Pons

29-01-2023

Hits: 958