Querida Amazonia de Justicia i Pau

Diàleg social: Comunió i lluita

Un diàleg digne només es pot donar entre iguals, condició sine qua non aplicable a qualsevol forma de conversa o negociació etiquetada com a diàleg. Atesa la desigualtat  dels actors en la qüestió amazònica, només és possible un autèntic diàleg social que tengui els pobles originaris, i entre aquests els últims, com a principals interlocutors «dels quals abans de res hem d’aprendre, hem d’escoltar per un deure de justícia, i als quals hem de demanar permísper poder presentar les nostres propostes. La seva paraula, les seves esperances, els  seus temors, haurien de ser la veu més potent en qualsevol taula de diàleg sobre l’Amazònia». Els altres, és a dir, els qui hi participin vinguts des de fora de l’Amazònia, només hi poden participar com a convidats i ser totalment respectuosos. La gran pregunta, punt de partida i base d’aquest diàleg, serà aquesta: «Com imaginen ells mateixos el seu bon viure per a ells i els seus descendents?» (26). Si no es respecten aquestes regles fonamentals de joc, el resultat final serà, com sol passar, «un projecte d’uns pocs per a uns pocs». Si açò passés, caldria fer sentir una veu profètica (27). La finalitat del diàleg és, segons el Papa Francesc, trobar formes de comunió  i lluita, que no són antagòniques, perquè entenem que la lluita social ha de conduir a una més justa comunió, i la comunió manifestada en el diàleg no pot excloure formes de lluita tendent a restablir l’equitat.

publicat al full dominical de dia 22 de novembre de 2020

Hits: 104