Raons d’esperança de Miquel Pons Portella

L’Església davant la paganització de les festes

Els esdeveniments succeïts a determinats indrets de Ciutadella durant els dies en què s’haurien hagut de celebrar les festes de Sant Joan del 2021 han donat lloc a un important debat sobre la seva evolució i el seu futur. Sembla que és unànimement admès que les celebracions tradicionals de Menorca estan en risc per la massificació que han experimentat després d’haver estat promocionades durant anys com un producte turístic. Aquesta massificació també hauria implicat la conversió de les nostres festes en una espècie de discoteca a l’aire lliure on l’alcoholisme i l’impudor ho dominen tot. La preocupació suscitada a Ciutadella és traslladable a la resta de pobles de l’illa i no sembla que el seu origen hagi estat la pandèmia de la COVID-19. En efecte, els problemes d’avui són conseqüència d’unes tendències que arrosseguem des de fa moltes dècades i que els catòlics coneixem amb el nom de paganització.

Crec sincerament que aquest debat constitueix una bona avinentesa perquè l’Església diocesana reflexioni sobre el seu paper en les festes de Menorca. Seria trist que els catòlics menorquins miréssim cap a una altra banda just quan sembla que existeix una preocupació generalitzada sobre el futur d’aquestes celebracions d’origen religiós. Demanem-nos, per tant, què pot fer l’Església davant la paganització de les festes?

En primer lloc, esforçar-se perquè les funcions litúrgiques que formen part dels protocols festius brillin per la seva dignitat. La Missa de Caixers és l’acte que dona sentit al conjunt de les celebracions perquè és la renovació incruenta del sacrifici de la Creu, el misteri central de la fe que professaren els sants que homenatgem amb les nostres festes. Aleshores, la litúrgia hauria de ser especialment cuidada i hauria de tenir en compte, per exemple, que el presbiteri no és un escenari i que el lloc dels fidels és la nau de l’església (Instrucció general del Missal Romà, epígrafs 294-295 i 311). De la mateixa manera, la predicació s’hauria d’elaborar pensant que serà escoltada per moltes persones que probablement no tornin a assistir a la Santa Missa durant la resta de l’any. Per aquesta raó, pot ésser útil recordar les condicions que s’han de respectar per anar a combregar o que és important anar correctament vestit a l’hora d’entrar dins una església. La Missa de Caixers és segurament l’únic acte de les festes que impedeix de moment la seva definitiva i completa paganització. És fonamental, aleshores, que evitem convertir-la en una Eucaristia celebrada corrents perquè la colcada va amb retard i la gent està impacient perquè comenci el jaleo.

En segon lloc, l’Església també hauria d’iniciar una revisió seriosa sobre la figura de sa capellana: el prevere diocesà que és membre de la colcada i que participa a cavall en tots els actes de la festa. Es tracta d’un personatge simpàtic i, sobretot en alguns pobles de l’illa, compta amb una llarga trajectòria històrica. Ara bé, la seva continuïtat mereixeria ésser analitzada a la llum dels problemes que avui pateixen les nostres festes. En aquest sentit, l’estiu del 1943, el bisbe Bartomeu Pasqual Marroig va escriure una carta pastoral «sobre la necesaria reforma de costumbres» en la qual confirmà que «por respeto a la tradición histórico-religiosa» hi seguiria havent capellanes, sempre i quan «se mantengan las fiestas dentro del ambiente de la cristiana tradición que las inspiró y para que se excluyan de ellas todos los modernos actos públicos o de sociedad que no se conforman con las buenas costumbres, ni con la tradición, por otra parte tan celosamente en todos sus más mínimos detalles observada» [Butlletí Oficial del Bisbat de Menorca, any 1943, pàg. 62-81]. Seria fàcil criticar aquest magisteri del bisbe Pasqual per ésser retrògrad i reaccionari, però ben mirat no està tan enfora de les dures paraules que habitualment dedica al papa Francesc als sacerdots mundans. En una trobada que va tenir dia 13 d’octubre del 2018 amb uns seminaristes, per exemple, el Sant Pare parlà dels preveres que escandalitzen el Poble de Déu amb els seus comportaments mundans i insistí en la importància d’aprendre «l’art d’estar en el lloc que correspon». I afegí: «per estar en el lloc del sacerdot, no s’ha de ser rígid, sinó humà, normal; però en el seu lloc. No escandalitzar mai». ¿Exercir la funció de capellana és un mitjà d’edificació en la vida dels sacerdots diocesans? ¿Aquest ministeri contribueix a santificar els fidels? ¿Com podríem convertir sa capellana en una eina eficaç per a aturar la paganització de les festes?

Miquel Pons Portella

publicat al Diari Menorca de dia 11 de juliol de 2021

 

Hits: 115