ESTIMAR LLIURE I GRATUÏTAMENT
És quan som adults que podem estimar lliurament, gratuïtament, no com els infants que estimen per necessitat, no m’atreveixo a dir per egoisme perquè no en són prou conscients, però no tenen prou capacitat per ser lliures.
Us transcric un escrit de Charles Pèguy (El misteri dels sants innocents), quan Déu s’enfronta al dilema del Sant i el pecador, admetent-los a tots dos com a fills estimats. Diu així:
Demaneu a aquest pare si el millor moment no és quan els seus fills comencen a estimar-lo com a homes, a ell mateix com un home, lliurament, gratuïtament, demaneu a aquest pare els fills del qual es fan grans.
Demaneu a aquest pare si no hi ha una hora secreta, un moment secret, i si aquest no és quan els seus fills comencen a esdevenir homes, lliures i a ell mateix el tracten com un home, lliure, l’estimen com un home, lliure, demaneu a aquest pare els fills del qual es fan grans.
Demaneu a aquest pare si no hi ha una elecció entre totes i si no és precisament quan la submissió cessa i quan els fills, esdevinguts homes, l’estimen (el tracten) per dir-ho així, com a entesos, d’home a home, lliurament, gratuïtament. L’estimen així. Demaneu a aquest pare si no sap que res no val una mirada d’home que s’encreua amb una mirada d’home. I encara més endavant rebla el tema dient: Totes les submissions d’esclaus del món no valen una bella mirada d’home lliure. O més ben dit, totes les submissions d’esclaus del món em repugnen i ho donaria tot per una bella mirada d’home lliure.
També quan parla del pecador ens diu: pot ser menys sant, però no menys lliure. (i no és menys cristià) En crear-nos, ens accepta pecadors i ens estima pecadors. Tot i que ens voldria sants, no ens deixa de banda, ens ha creat i ens estima tal com som. És això el que Pèguy ens vol fer veure, i és aquesta una bona raó a l’esperança; que se’ns permet estimar lliure i gratuïtament Déu i els homes, fugint de posicions farisaiques i entrant de ple en la confiança de fills, ja grans, que tot i saber-se febles i pecadors, estimen a consciència, i com deia més amunt; d’home a home.
Amb aquest convenciment caminarem amb el cap ben alt, sostinguts per aquest amor de pare que ens ha escollit i ens compren. Sempre.
Pere Fàbregues i Morlà