Raons d’esperança de Tonyi Coll Orfila

EXPERIÈNCIES

S’acaba el mes d’agost i amb ell el mes de les vacances per molts d’occidentals. Aquestes setmanes normalment van enllaçades amb el fet de poder desenvolupar i gaudir d’activitats que ens facin més evident, a nosaltres mateixos, que estem de vacances i per tant solen ser accions vinculades a l’estiu, el contacte amb el mar, la natura, les arts i sobretot del poder gaudir del sortir i fer coses que normalment no es fan la resta de l’any. D’això se’n diu viure “experiències”.

El concepte d’experiència ha agafat força, almenys en el meu entorn vital, arrel d’amics i familiars que acostumen a regalar o fins i tot parlar de necessitar, viure aquesta forma de trobar-se amb una realitat, tot i que sigui de forma puntual per sentir que es fa el que es fa, amb la intenció de viure-ho de forma especial. Una experiència d’alt nivell pot ser fer un vol amb avioneta, o una ruta a cavall. Tal vegada un sopar o berenar a un agroturisme nou, un massatge a un spa de ciutat…etc. Experiències més senzilles solen ser anar en kayak, anar a un concert, anar a gaudir d’un massatge a l’esquena i fins i tot anar a veure una posta de sol a un lloc emblemàtic.

Llàstima que experiències accessibles i tant o més complertes, no es relacionin gaire el concepte del qual estem parlant. Per exemple, llegir.

A grans trets, sembla que la gent llegeix més durant l’estiu, tot i que les dades tampoc són tan concloents en aquest sentit, sí que sembla que almenys, s’intenta trobar un espai i moment per poder fer-ho.

Com és que potenciar la lectura dins la societat costa tant? I mira que hi ha iniciatives i programes pensats per augmentar les dades de lectors a nivell occidental…però segueix essent un element digne d’estudi sociològic.

A qui li agrada llegir, llegeix i molt. A qui no li agrada, no llegeix gens, sigui en temps de vacances o sigui durant tot l’any. Entremig, costa trobar el sistema per convèncer als que estan polaritzats en el no per enganxar-los al sí.

Avui dia el procés lector està immers dins un contorn que hi intervé a molts nivells, ens referim a la digitalització de l’accés a la informació dins la nostra societat. La tecnologia ha fet que el procés lector es pugui ampliar a altres formesde llegir o escoltar a través de mitjans o suports digitals. Però així i tot, aquesta realitat tampoc s’ha vist reflectida en augment de dades de lectors.

A les escoles s’ensenya a llegir i es potencien moltes estructures i programes per estimular la lectura entre l’alumnat de tots els nivells educatius. Cert és que hi ha molt on triar dins l’àmbit de la literatura infantil que a través de la imatge i la paraula succinta, vol atraure i convèncer als infants.

El conflicte sorgeix als cursos finals de l’Educació Primària, quan els llibres ja no són tan cridaners i donen pas al maneig d’altres estratègies per accedir al contingut quan la forma ja no és la que enganxa al lector. A partir d’aquest moment podem constatar com ja es comença a desmarcar qui llegeix i li agrada fer-ho i qui no.

Si hi afegim el cas de lectures especialitzades, encara hi trobarem més desencant i poca afició. Seria el cas de molts àmbits, però concretament, en el món de la religió, la realitat indica que la publicació d’obres és un fet minoritari i la lectura de les mateixes, queda molt reduïda dins el món pròpiament acadèmic vinculat amb els estudis eclesiàstics o religiosos.

El contingut experiencial de tots els llibres que conformen el text sagrat dels cristians, està ple de vivències i accions que mostren com a través del llenguatge amb el qual va ser escrit, es pot analitzar i reinterpretar la informació que ens arriba tenint en compte que la Biblia, va ser escrita en hebreu i grec. Ambdues llengües són expressió de la forma de ser del poble que les parlava.

L’hebreu era un llengua més simple que el grec. Els hebreus relaten fets que impliquen moviment, accions, experiències i així entenem que va ser un poble actiu, que es va moure i va mobilitzar espais, accions, fets, tots ells vinculats a les seves experiències amb Déu. Els grecs, i la seva llengua eren més refinats i més estàtics en les seves vivències i relats. Era una societat que volia trobar la causa dels fets a través de la lògica i per tant, havien de ser més precisos en els conceptes i expressions que empraven per explicar el seu món.

A la llum d’aquesta visió, tornar a llegir amb nous ulls alguns fragments del Llibre amb majúscules, pot ser molt gratificant. Tota una experiència.

Tonyi Coll Orfila
Docent de secundària

Publicat al Diari Menorca dia 28 d’agost de 2022

 

HEMEROTECA PUBLICACIONS 2022

2022-08-28 Experiències

2022-07-24 Com anem d’ànims?

2022-06-19 Conviure

2022-05-15 Atrevir-se

2022-04-11 Societat i religió

2022-03-06  Volem la pau

2022-01-30  Expressions religioses d’ús quotidià 

Hits: 229