Un gran SÍ a ser orants (3)

El dia 15 d’octubre, l’Església celebra la festa de santa Teresa de Jesús. Mestra d’oració, Teresa té la intrepidesa de situar-nos davant Déu com qui tracta amb un amic. Ens diu: “Tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos nos ama”. Teresa ens convida a prendre una determinada determinació de ser orants. Pregar és la gràcia de poder parlar amb Déu i això és un do. Diu Teresa: pregar és “poder tener conversación no menos que con Dios”. Déu vol comunicar-se amb nosaltres i “tiene en tanto que le miremos / que como le quisiereis, le hallaréis”. Jesús va ser el gran orant i ens convida a ser orants amb Ell. Ens diu: “Tu, quan preguis, entra a la teva cambra, tanca la porta i prega en secret el teu Pare.” (Mt 6,6). Sovint la gent diu que no sap fer oració, que els costa estar en silenci amb ells mateixos, que tot són sorolls i imatges al cap i no saben com seguir endavant, es cansen i ho deixen. Començar a pregar és donar-nos una possibilitat a nosaltres mateixos i donar-la a Déu, fiar-se d’Ell. Jesús, amb el seu art pedagògic ens va enamorant i atraient cap a Ell. Decididament es tracta de dir sí a la pregària-relació amb Jesús, cal voler ser orants de cor. Pregar és satisfer la set de Déu que portem dins i deixar-nos configurar amb Ell. Pregar ens posa en novetat de vida: “Qui és de Crist, és una criatura nova”.

Anna Seguí Martí

Hits: 21