QUARESMA: conversió i esperança (14)

Durant la Quaresma, com Jesús, som conduïts per l’Esperit a entrar i pregar en l’esgarrifosa soledat del desert. Trobar-nos a soles amb Jesús, obrir-nos davant d’Ell, exposant amb veritat la nostra fragilitat humana. En la dura prova, Jesús assumeix les nostres impotències i venç on nosaltres hem sucumbit a causa de la nostra debilitat. Déu ens porta cap a la plenitud, demanant-nos humilitat: esperar amb paciència, flexibilitzar les nostres dureses, avivar la mirada i ser nets de cor.

L’actitud d’obrir-nos a la voluntat divina, ens porta a la resurrecció, fins que l’amor resplendeixi en la nostra vida. Com Jesús, la nostra fe és posada a prova: la carn ferida, el silenci de Déu, la incomprensió que ens envolta, l’egoisme que ens esclavitza; tot plegat ens submergeix en el sofriment. Experimentam la mort i ens preguntam: Qui mourà la pedra del nostre sepulcre? La Quaresma ens endinsa en el desert, enfrontant-nos a la fam, la set i el desànim. Ens sentim vulnerables i tremolosos davant del Temptador, però l’esperança i la confiança es mantenen fer mes. Al desert, treballam la terra del nostre cor, miram a Jesús i Ell ens dona la veritable identitat de fills i filles.

Déu ens encoratja amb la seva gràcia. Crist-Jesús, modela en nosaltres la nova creació, revelant la seva redempció. En el dubte, elegim creure. Oberts a l’Esperit, som transformats en terra nova, fins que la besada de l’Amat curi les nostres ferides i ens descansi en els braços del Pare. Sí, la Quaresma ens endinsa en el desert, aventurant la vida fins a la glòria. No anam sols, Jesús camina al nostre costat. Que la conversió ens obri a la gran fraternitat universal. Perdem la vida quan trencam la comunió amb els altres. La guanyam quan ens estimam

Anna Seguí Martí