Ermita de Sant Joan de Missa

 

Direcció:
Camí de Sant Joan de Missa
GPS: 39°58’06.7″N 3°52’50.8″E
CP.
07760 – Ciutadella de Menorca
Telèfon
971381082 ( vinculat a la parròquia st Rafel )
Mail

santjoandemissa@isbatdemenorca.org

Facebook de l’ermita:
Responsables
Parròquia St Rafel
Rector: Mn. Florenci Sastre

Adscrit: Diaca Permanent, Guillem Ferrer Monjo.
TITULAR DE L’ERMITA – Sant joan Baptista
Un famoso escritor cristiano del siglo III, que se llamaba Orígenes y era hijo del catequista y mártir san Leónidas, refiriéndose al Precursor de Jesús decía: «No sólo en aquellos tiempos fueron preparados los caminos y enderezadas las sendas; también hoy todavía el espíritu y el poder de Juan preceden la llegada del Señor» (Homilías sobre el Evangelio de San Lucas, 4, 6). Algo semejante nos sugiere la tradición acerca de que la ermita de Sant Joan dels Vergers, corresponde al lugar en donde se celebró la primera misa cuando en Menorca fue restaurado el cristianismo. Era frecuente dedicar monasterios o eremitorios a san Juan Bautista, que por su vida en el desierto era considerado como el prototipo de la consagración a Dios de  monjes y ermitaños. Su fiesta tenía unas connotaciones especiales para quienes abrazaban la vida contemplativa. Al comienzo del precioso libro “De los nombres de Cristo”, fray Luis de León presenta el enjundioso diálogo de tres religiosos en una huerta junto al río Tormes que tiene lugar «por el mes de junio, a las vueltas de la fiesta de sant Juan». 

 

 

 

Desde su juventud Juan buscaba la soledad, como refiere san Lucas: El niño crecía y se fortalecía en el espíritu, y moraba en los desiertos hasta el día de su manifestación a Israel (Lc 1,80). Pérez de Urbel con su estilo sugestivo nos presenta la figura de Juan como «alto, grave, medio desnudo, quemado el cuerpo por el sol del desierto, abrasada el alma por el deseo del reino, sus pupilas relampaguean, su larga cabellera flota por la espalda, espesa barba le cubre el rostro y de su boca brotan palabras de maldición y espanto». Estos rasgos tienen cierto apoyo en las páginas evangélicas, pero no agotan la plenitud espiritual del Precursor de Cristo, el cual refiriéndose a Jesús expresa su gozo colmado de admiración y amor, diciendo a sus discípulos: Vosotros mismos sois testigos de que dije: Yo no soy el Mesías, sino que he sido enviado ante él. El que tiene esposa es el esposo; el amigo del esposo, que le acompaña y le oye, se alegra grandemente de oír la voz del esposo. Esta es, pues, mi alegría que ha alcanzado su plenitud (Jn 3,28-29).

Guillermo Pons

HISTÒRIA DE L’ERMITA

Els orígens d’aquesta església els hem d’anar a cercar en els anys immediats a la conquesta cristiana de Menorca. En efecte, la documentació ja ens parla l’any 1292 de la parròquia d’Artrutx, demarcació que abastava la part meridional del terme de Ciutadella. L’any 1301, en l’ordinació coneguda amb el nom de Pariatge, el rei Jaume II estableix una parròquia sota l’advocació de sant Joan Evangelista a l’alqueria de Monestir (o de Monestrell, segons la còpia del Llibre Vermell) a prop de Ciutadella. El mateix nom de Monestir ja ens planteja l’interrogant de si allà s’hi havia establert algun centre monacal de durada efímera. Fos com fos, Jaume II pretenia reformar el mapa parroquial que no s’ha d’entendre només com una qüestió de demarcacions eclesiàstiques, sinó també com un pla de colonització i ordenació del territori insular. Ara bé, si algunes de les fundacions ―o refundacions― del Pariatge a la llarga van reeixir (seria el cas de Sant Bartomeu de les Ferreries, Sant Narcís ―més tard Sant Martí― des Mercadal o Santa Eulària d’Alaior), a Sant Joan d’Artrutx no s’hi arribaria a aglutinar cap població i quedaria com a mera església rural. Potser cap al final del segle XIV perdé l’estatus de parròquia per quedar agregada a la parròquia de Ciutadella. I segurament per aquell temps canvià l’advocació i passà del Joan Evangelista al Precursor. Un canvi que resultaria transcendent per quant l’ermita, popularment coneguda amb el nom de Sant Joan de Missa, és el nucli fundacional de les festes de Sant Joan de Ciutadella.

En efecte, no sabem exactament quan, però en tot cas al final del segle XIV o el començament del XV, començaria a celebrar-se la festivitat en honor del Baptista a cura de l’obreria nomenada per la Universitat de Ciutadella. Les obreries eren les comissions que tenien cura de l’obra d’un edifici, fos religiós o civil. Reflex de la societat de l’època, els seus membres pertanyien als diversos estaments: eclesiàstic, militar (en el cas de Ciutadella), pagès i menestral. Com tantes altres coses, la invasió otomana de 1558 interrompé la festa de Sant Joan. No fou fins 1564 quan la Universitat nomenà nous obrers: mossèn Jeroni Espalleta, prevere; mossèn Joan Vell, obrer clavari; Martí Vert, pagès, i Llorenç Fiol, menestral. És la primera junta de caixers que coneixem i, com es pot apreciar, diferent de l’actual, ja que Joan Vell era ciutadà i no cavaller, mentre que hi mancava el segon pagès i el fadrí. A més d’encarregar-se de l’edifici i les seves necessitats, els obrers eren els responsables de l’organització de les festivitats relacionades amb l’ermita: el naixement del Baptista, el 24 de juny; el martiri o Degollació, el 29 d’agost; i la de santa Elisabet, mare de sant Joan, el 5 de novembre. Aquesta última festa desaparegué fa molt temps, però la Degollació es continua celebrant al final del mes d’agost, organitzada per l’Arxiprestat de Ciutadella.

L’ermita de Sant Joan de Missa destaca per la seva blancor enmig de la plana meridional de Ciutadella, entre clapes d’ullastres i camps de conreu que al mes de juny adquireixen el característic color d’or vell dels rostolls. La nau consta de dos trams coberts amb volta de creueria, delimitades per arcs faixons molt ressaltats. La capçalera és trapezoïdal i coberta de volta de canó abotzinada. Al costat de l’Evangeli s’obren dues capelles cobertes amb volta de canó. Al costat de l’Epístola, hi ha la casa del donat, que avui fa les funcions de casa de colònies. La façana és de dos cossos, l’inferior dels quals correspon a la porxada de tres arcs i coronada per merlets. El cos superior està rematat pel campaner d’espadanya, amb les dues campanes que repiquen joioses quan s’acosta la qualcada. Una petita rosassa s’obre enmig d’aquest cos superior.

No sabem quan es construí exactament l’actual edifici que, sens dubte, substitueix un de més antic. La porxada data de mitjan segle XVIII, mentre que les últimes intervencions importants són dels anys 1884 i 1886 quan, en temps del bisbe Manuel Mercader, s’hi afegí l’edificà la capella de Nostra Senyora de la Providència, es reformà la façana i es va refer el campanar.

 

 

Hits: 1188