Viure La Sinodalitat

«L’Esperit Sant i nosaltres hem decidit…»

 

En el capítol 15 del llibre dels Fets dels Apòstols podem llegir-hi una breu descripció del Concili de Jerusalem, que es reuní cap a l’any 50 per a deliberar sobre si els pagans convertits al cristianisme havien de respectar les prescripcions de la llei mosaica. El Concili va comunicar la seva resolució als fidels d’Antioquia amb aquestes paraules: «l’Esperit Sant i nosaltres hem decidit de no imposar-vos cap més càrrega que aquestes indispensables…» (v. 28-29). Així, el valor de les decisions del Concili de Jerusalem no es fonamentà en què s’acordessin per la majoria —com succeeix en una democràcia—, sinó en què van estar inspirades per l’Esperit Sant.

En el sermó de la Cena, Jesucrist ens prometé «l’Esperit de la veritat», tot advertint-nos que el món no pot acollir-lo, però que els creients sí que podem conèixer-lo «perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres» (Jn 14,17). Per tant, la vida del cristià consisteix en discernir els signes dels temps a la llum de l’Esperit Sant. Al seu torn, com demostra la història del Concili de Jerusalem, la sinodalitat és aquest mateix exercici, però practicat a nivell comunitari: tots els batiats —bisbes, capellans, religiosos i laics— treballant junts amb l’assistència del Paràclit. Aleshores, seria trist que convertíssim la sinodalitat en una excusa per a construir una Església més contemporitzadora amb el món, quan Jesús ens va dir precisament que «la meva reialesa no és d’aquest món» (Jn 18,36).

Miquel Pons Portella

Hits: 6