Deixar-se acompanyar: grups de fe (9)

No és igual anar tot sol que acompanyat. Imaginem que anam fent camí per una ruta que no coneixem gaire i ens perdem: si anam acompanyats sempre hi haurà algú que ens sortirà a camí o ens farà un crit perquè no ens desviem de la meta. O que mentre feim camí caiem en terra i ens feim mal: si anam acompanyats sempre hi haurà algú que ens ajudarà, que ens curarà i que esperarà que ens posem bons per seguir fent el camí junts. En la vida esteim temptats de fer el camí tots sols, però és molt millor si ens deixam acompanyar.

En el procés de discerniment vocacional també és important tenir persones que ens acompanyen, que ens comprenen i amb qui hi ha sintonia. Els mateixos joves necessiten a altres joves com ells per sentir-se acceptats, per veure que no són un bitxo raro, que n’hi ha d’altres com ells que també tenen la mateixa fe, els mateixos valors i uns mateixos objectius. Enfocar una vocació en solitari tindrà poc recorregut perquè prest o tard s’acaba abandonant el propòsit o s’escullen altres camins.

Els grups de fe, grups de joves, grups d’Estudi d’Evangeli, grups de formació i revisió de vida són una molt bona eina vocacional. No hem d’estalviar esforços en procurar crear aquests espais d’en contre on es pugui parlar de temes i situacions que en altres contextos no és possible. Aquests grups es converteixen en un oasi en el gran desert que vivim avui en dia.

Pastoral Vocacional de Menorca