Arribat el mes de juny ens endinsem en la recta final del curs. Malgrat els feixucs dies d’exàmens i treballs, hem aconseguit reunir-nos. El risc de contagi de la Covid-19 està davallant i podem gaudir de menys restriccions. Ens retrobem un bon grupet presencial, complementat amb companys en connexió virtual i assaborim una celebració sentida i agradable. Avui, entre imatges i espais de reflexió, hem vivenciat els diversos temes treballats aquest curs, conscients dels dons que hem rebut. Expressem el nostre agraïment a la companya que ens ha animat a partir d’una vivència personal:
“Cada matí, abans de visitar els malalts a l’hospital, vaig a la capella a pregar. Un dels dies vaig sortir a passejar pel jardí i em va cridar l’atenció un arbre amb una inclinació molt pronunciada cap a l’esquerra. A l’aturar-me, vaig observar que el problema es trobava en les branques, totes estaven inclinades, però sols una sorgia a la dreta vers amunt. Així que, els pes de les branques estava descompensat, de tal manera que, provocava la inclinació del tronc”.
“Aquest fet em va suggerir que Jesús desitja que creixem forts, rectes i equilibrats. Jesús ens diu que així atraurem ocells per fer niu en les nostres branques dretes. Si una branca s’ha torçat els ocells tenen por i no hi van a fer niu”.
He trobat que Sant Pau en la Carta als cristians de Tessalònica, evidencia que som esperit, ànima i cos. Cal que intentem sempre mantenir-nos equilibrats. Cadascú hem presentat una fulla amb el do personal que el caracteritza. Amb els dons de tots, hem vestit de fullatge un arbre dret i ple de vida, apunt per donar-nos fruits. Empatia, Coratge, Perseverança, Serenitat, Alegria, Sensibilitat, Fortalesa, Determinació, Paciència, Escolta.
Considerem que el do que descobrim és un valor que pertany a l’Esperit. Hi ha un aspecte enriquidor, és el fet de que alguns han coincidit. Ens disposem a compartir-los:
- L’empatia em situa en la pell de l’altre, em fa patir el que li passa. És l’autèntica compassió «patir amb l’altre».
- Vaig triar coratge, perquè he après a lluitar amb valentia en moments molt difícils.
- La perseverança em mou a no desistir, sempre començar i tornar a començar.
- Seré mestre, i penso que l’empatia la hauré d’exercitar constantment per escoltar i acompanyar als alumnes.
- Serenitat, penso que és una característica meva: acostumo a reflexionar, analitzar i discernir, abans d’actuar.
- Vaig escollir alegria, perquè vull donar-me amb goig, incondicionalment, sense perdre l’esperança.
- Sensibilitat, penso que és la meva característica, observo i estic pendent de les necessitats. Seré mestra i ser sensible m’ajudarà a sentir-me a prop dels alumnes, les seves necessitats, personalitzar i acompanyar.
- Fortalesa: aquest do m’ha acompanyat des de menuda a superar els esculls d’etapes molt dures de la vida, avançar sempre amb respecte a la diversitat i als signes dels temps.
- Determinació: sóc de temperament tranquil i això m’ajuda a adaptar-me a les situacions. Com educadora social necessitaré actuar amb molta pau i serenitat.
- Em cal fer créixer el do de la paciència en la meva missió d’escoltar als altres. Penso que en la reciprocitat també els altres han de ser pacients amb mi.
- Escoltar amb serenitat i paciència en l’acompanyament dels malalts a l’hospital. Es un do que demano cada dia.
Tenim molt recent la celebració de la Pentecosta que ens fa present l’Esperit de Jesús: «Us convé que me’n vagi. Us enviaré un Defensor. Amb Ell fareu les obres que jo faig i fins i tot en fareu de més grans» (Jn 14, 12). Llegim també un fragment de la Carta de Sant Pau al grup de cristians que s’aplegaven a Corint:
«Els dons són diversos, però a cadascú li és donada la manifestació de l’Esperit que els distribueix en bé de tots. En efecte: a l’un se li dóna una paraula de saviesa, a l’altre de ciència… Però tot això és obra del mateix Esperit… (I Co 12, 4-11). La força dels dons que hem rebut, el nostre arbre creixerà ferm, dret, sempre amunt!
Molt bon estiu a tothom!
Esperem amb goig poder retrobar-nos en el proper curs!