A primers de juny es va acabar el temps de Pasqua amb la solemnitat de Pentecosta, que ens recorda l’Esperit que dona la vida per sempre. Enmig de ressons d’estiu, ens trobem al Parc Güell de la mà d’una companya especialitzada en història de l’art. Visitem la casa museu d’Antoni Gaudí.
La vida de Gaudí ens posa al davant el testimoni d’un geni, així com també d’un home de pregària i de vida austera, coherent amb la seva fe. Ens comunica el contingut de La Bíblia sense paraules, en el silenci de les imatges, especialment a l’obra del temple de la Sagrada Família. Per mitjà d’un audiovisual contemplem la seva immensa obra en edificis emblemàtics, tant coneguts com la casa Batlló, casa Vicenç La Pedrera, casa Milà, Palau Güell i d’altres, complementats amb mobles i valuoses decoracions creades per ell mateix.
El Modernisme que entrava a Barcelona s’obria a un futur desconegut i poc comprès aleshores. Ens mostra meravelles a través d’imatges, en el silenci, però també té llocs amples per festes i trobades més multitudinàries que no eren habituals al principi del passat segle, i que ara hem pogut observar mentre passejàvem per la gran plaça de Parc Güell, amb bancs decorats de trencadís.
Al fosquet ens apleguem a casa per fer balanç i comentar el que han significat pel grup els fets especials viscuts enguany. Els temes i reflexions han anat entorn de la recerca de la fe, l’estima i el compromís per la natura, la transmissió cultural i el respecte per les llengües, la transcendència de la nostra vida, i els esdeveniments que sense pensar ens van modelant i marcant el camí dels compromisos, dels quals se’n desprèn la riquesa interior i la bellesa de viure. El curs va començar amb el goig del naixement d’en Pau. Enmig del temps Pasqual, el petit Pau, acompanyat de pares, família i tots nosaltres, va rebre el sagrament del baptisme a la basílica de Santa Maria de Montserrat. Participar en el significat profund del baptisme ha estat un fet seriós enmig de la recerca de la fe que ha deixat petjada a l’interior de cadascú.
La nostra amistat, la fraternitat, l’acollida de les nostres marcades diversitats i el compromís grupal avancen i anem posant en pràctica les actituds de maduresa humana que tenim com un dels primers objectius del grup. En el silenci ens sentim privilegiats, estimats per Déu, potser encara no en som prou conscients, però amb les nostres actituds, la sinceritat i el testimoniatge dels uns als altres mostrem com Jesús ens estima i es fa present enmig nostre.
La nostra pregària d’avui és de lloança i agraïment per tants favors rebuts, per demanar que la saviesa de Déu sigui sempre entre nosaltres, que ens infongui força i ànims per afrontar els compromisos que anem comprenent i volem portar a la pràctica. Com sempre La Bíblia presideix la reunió. En un fragment del Llibre de la saviesa trobem la pregària de Salomó demanant la saviesa: «Déu dels Pares i senyor de bondat, que ho heu creat tot amb la vostra paraula, que per la vostra saviesa formàreu l’home perquè fos amo del que van crear les vostres mans, i governés el món amb santedat i justícia, i dictés sentències amb rectitud: doneu-me la saviesa, que seu amb vós al vostre tron, i no n’exclogueu els vostres servents. (…) si entre els homes hi hagués algú perfecte, el tindrien per no res, si li faltava la saviesa que ve de vós» (Sa 9, 1-8).
L’alegria es desborda tot compartint la bereneta i vivències per part de tothom. El pas del temps d’estiu ha de fer créixer l’amistat, i la comunicació ha de seguir viva entre nosaltres.
Roser, Simón, Júlia, Andreu, Maria, Toni, Maria, Joan, Marina i Maria Dolors