El sacerdot menorquí Lorenzo Bagur Jover va morir aquest diumenge a Madrid als 83 anys, després d’una trajectòria vital i catòlica, adscrit a la Prelatura de l’Opus Dei, que va transcórrer en bona part fora de Menorca, tot i que va mantenir sempre una estreta relació amb Ciutadella, la seva ciutat natal, on tornava cada any.
Bagur Jover pertanyia a una generació de sacerdots la vocació dels quals va arribar després d’haver iniciat una trajectòria professional. Abans d’accedir al sacerdoci va residir a Barcelona i València, va cursar estudis universitaris i es va llicenciar com a enginyer agrònom, una formació relacionada amb les seves arrels familiars i menorquines.
La seva ordenació va tenir lloc quan tenia 37 anys. Lorenzo Bagur va rebre el presbiterat el 15 d’agost de 1980 a Torreciudad. Començava així una vida sacerdotal que es prolongaria durant més de 46 anys.
A la seva formació científica hi va afegir una sòlida preparació teològica. Durant una primera etapa, va estar vinculat a l’àmbit acadèmic de la Universitat de Navarra. Aquest vessant intel·lectual va conviure sempre amb una concepció eminentment pastoral del sacerdoci. Entre els seus interessos va destacar l’espiritualitat cristiana i la reflexió sobre la vida contemplativa enmig de les ocupacions ordinàries.
D’això també en queda testimoni en alguns dels seus escrits, dedicats a qüestions com l’ús dels béns materials, el despreniment i la possibilitat de viure una profunda vida interior enmig de les circumstàncies habituals de l’existència.
L’any 1990 va presentar i defensar la seva tesi de llicenciatura en Teologia a la Universitat de Navarra sobre «La resurrecció de Crist, en els Tractatus in Iohannis Evangelium de sant Agustí».
Després d’estades a Sevilla i Còrdova, en la darrera etapa de la seva vida va residir a Madrid. Prestava atenció pastoral a la Basílica Pontifícia de Sant Miquel, un dels temples històrics del centre de la capital.
Lorenzo Bagur va mantenir sempre una relació amable, propera i constant amb Ciutadella. Tornava cada any a la seva ciutat natal, on mantenia els seus vincles familiars i personals i on es trobava Son Bernat, finca rural lligada a la seva vida i a les seves arrels. En aquestes visites periòdiques a Menorca renovava el contacte amb familiars, amics i coneguts.
Enginyer agrònom abans que sacerdot, home de formació intel·lectual i de dedicació pastoral després, Lorenzo Bagur Jover va mantenir fins al final aquesta doble dimensió d’una vida construïda entre les seves arrels menorquines i una vocació sacerdotal abraçada en la maduresa i mantinguda durant més de quatre dècades.
Descansi en la pau del Senyor.
