El febrer de 2026, durant la Campanya de la Fraternitat del Brasil, el papa Lleó XIV va fer una crida universal: “És el meu desig que la reflexió sobre la dura realitat de la falta d’habitatge digne (…) porti no només a accions aïllades —sens dubte, necessàries— que acudeixen en mode d’emergència al seu auxili, sinó que generi en tots la consciència que el compartir (…) ha de ser una actitud constant”.
La crisi residencial s’ha convertit en un dels rostres més visibles de l’exclusió. Tenir feina ja no garanteix accedir a un habitatge digne. Lloguers desorbitats i preus inassumibles obliguen moltes persones treballadores a compartir habitatge, endeutar-se o renunciar a un projecte de vida autònom. Quan el dret a l’habitatge se subordina a la lògica especulativa, el treball perd la seva capacitat de sostenir una vida digna.
Aquesta situació colpeja encara amb més duresa la joventut: mentre que fa uns anys tenir uns estudis assegurava, en certa mesura, una qualitat de vida decent, una casa i una feina, la realitat a la qual s’enfronten les persones joves actualment és molt diferent.
Davant d’una crua realitat travessada per unes condicions laborals precàries i la dificultat d’accés a un habitatge digne, ens trobem amb una “vida” digital que ens bombardeja dient que els viatges a Bali, l’especulació amb l’habitatge, el rendisme, les inversions en criptomonedes i viure en una casa gegant és la norma entre els joves i la vida que totes i tots hauríem de portar.
La situació que viuen la majoria dels joves és la dificultat per arribar a final de mes, haver de compartir pis amb desconeguts fins als quaranta anys perquè no hi ha manera de trobar lloguers assequibles i molt menys comprar un pis. Els sous no pugen, però la vida sí, i les condicions laborals cada vegada són més precàries.
Si bé la transmissió intergeneracional de la pobresa ja existia, s’ha intensificat notablement, i no per casualitat. La creixent especulació immobiliària -impulsada per fons voltor, habitatges turístics, pisos no declarats i abusos de propietaris- dificulta cada vegada més que la classe treballadora accedeixi a una hipoteca. Mentrestant, les classes més acomodades continuen acumulant habitatge, enriquint-se a costa de qui després lloga a preus desorbitats perquè no té cap altra opció.
Les persones treballadores pateixen la crisi de l’habitatge, agreujada per condicions laborals precàries, contractes temporals, en moltes ocasions a jornada parcial, o de pràctiques sense remunerar que lluny de ser pràctiques es converteixen en treballs realitzats de manera gratuïta.
El treball decent no es pot desvincular del dret a un sostre digne: sense habitatge accessible, l’exclusió es perpetua, encara que hi hagi feina. Ja es dona la paradoxa que algunes empreses tenen dificultats per trobar persones treballadores disposades a prestar-los la seva força de treball per la dificultat de pagar un lloguer d’habitatge a prop de la seva ubicació: el que es podria considerar un sou digne a uns preus raonables d’habitatge ja ha deixat de ser-ho.
Per tant, en aquesta jornada reclamam condicions laborals que permetin a les persones treballadores i les seves famílies viure de manera digna: contractes indefinits a temps complet, sous d’acord amb el cost de la vida i mesures que afavoreixin la conciliació familiar i personal de les persones treballadores. “No n’hi ha prou d’exaltar la llibertat individual o la iniciativa privada, si després s’accepta que una multitud de persones continuï vivint sense un treball decent, sense tuteles i sense accés als béns fonamentals” (Magnifica Humanitas, núm. 58).
De la mateixa manera exigim el desenvolupament de polítiques públiques que garanteixin el dret a un habitatge digne i assequible; l’ampliació del parc públic d’habitatge; la regulació dels preus del lloguer; i el cessament de l’especulació que expulsa famílies senceres dels seus barris.
Entitats signants (Iniciativa Església pel Treball Decent): Càritas, CONFER (Conferència espanyola de religiosos), GOAC (Germandat Obrera d’Acció Catòlica), Justícia I Pau, JEC (Joventut Estudiant Catòlica), JOC (Joventut Obrera Cristiana).
