Direcció:
Carrer de Maó, 16
07760 – Ciutadella de Menorca
Telèfon: 971 381 663
Email: cmciutadella@gmail.com
Celebracions de l’Eucaristia:
Consulta els horaris
GPS: 40°00’08.6″N 3°50’23.9″E
Com arribar
Responsables:
Germanes Carmelites Missioneres
Història de la comunitat
Al carrer de Maó de Ciutadella, un dels més comercials de la ciutat, hi resideix la comunitat de carmelites missioneres Nostra Senyora de les Virtuts. La seva
petita capella passa desapercebuda per a molts vianants i turistes que tafanegen pel carrer de Maó. Potser tant desapercebuda com les mateixes germanes carmelites que, amb discreció però sense defallir, segueixen fidelment el carisma que les imprimí el seu fundador, el beat Francesc Palau i Quer. Tal vegada hauríem de dir que aquest orde religiós és el més menorquí de tots, no per la seva antiguitat, és clar, sinó perquè va néixer a Menorca.Situem-nos el novembre de 1860. El P. Francesc Palau, carmelità exclaustrat que havia patit pena de desterrament pels governs d’Isabel II (1854-1860) es trobava a Ciutadella per predicar a la catedral la novena de les Ànimes. Mentre pregava a la capella del Santíssim de la seu menorquina, tingué la inspiració de fundar una congregació femenina que, vinculada a l’espiritualitat contemplativa de les carmelites descalces, es dedicàs a l’apostolat actiu.Però un any abans de l’arribada del P. Palau s’havia instal·lat a Ciutadella la religiosa francesa Jeanne Gratias Fabré, que anys abans ja havia col·laborat amb l’antic frare carmelità. La germana Gratias havia engrescat un grupet de dones devotes i fadrines que es reunien a uns porxos del carrer de Sant Joan. La comunitat anà augmentant, per la qual cosa es traslladà als porxos de l’església del Sant Crist dels Paraires, on es trobaven quan el P. Palau visità Ciutadella. Va ser aquesta la primera comunitat que adoptaria el nom de Carmelites Descalces Terciàries, dedicades a l’ensenyament i a la cura dels malalts. La seva estada al Sant Crist, però, també fou breu i aviat es traslladaren a una casa del carrerde Sant Jeroni, propietat de la senyora Clara Pons Torres.L’any 1863 es creà la casa matriu de Barcelona; el mateixany el P. Palau enllesteix la primera redacció de la regla de la congregació, que aviat s’estendria per les Balears, Catalunya i Aragó. A Menorca, l’orde s’expandí a Maó (1862), es Castell (1868), Alaior (1870) i Fornells (1873 o 1874), però les dues darreres comunitats desaparegueren al cap de poc temps. L’any 1897 hi havia a Menorca 14 religioses repartides en tres cases.
A Ciutadella, les carmelites assistien els malalts de l’hospital de Santa Maria Magdalena (avui Casa de Cultura) i van tenir un paper destacat en l’epidèmia de còlera de 1865. També es dedicaven a l’assistència de filletes. Mort el P. Palau l’any 1872, es produïren dissensions en l’orde que acabaren en una escissió. Atès que les comunitats de Menorca no s’acabaven de decidir per cap dels dos sectors, el bisbe Manuel Mercader proposà la constitució d’una congregació diocesana (1879), naixent així la Congregació de les Germanes Terciàries de Nostra Senyora la Verge del Carme, Sant Antoni Abat i Santa Teresa de Jesús. L’octubre de 1896 les germanes terciàries carmelites descalces de Barcelona i la congregació menorquina es fusionaren. Poc temps després, les carmelites de Ciutadella reberen l’important llegat de la senyora Casilda Caymaris Vives, morta l’any 1896, que incloïa la casa on residia, al núm. 16 del carrer de Maó. Diferents circumstàncies van fer que no poguessin rebre l’herència fins tres anys més tard i l’any 1899 la comunitat ocupà la casa del carrer de Maó on havia viscut la seva benefactora. Dolores Menéndez-
Arango, viuda de Miquel Caymaris, germà de Casilda, comprà la casa del costat i la cedí per construir-hi una capella. L’església fou construïda seguint els plànols de Enric Sagnier Villavechia, destacat arquitecte català del tombant del segle XIX al XX que a Ciutadella dissenyà la primera església de Maria Auxiliadora i la reforma de l’antic Reial Alcàsser per convertir-lo en casa consistorial. La nova capella fou beneïda pel prevere Roc Coll el 5 d’agost de 1900 i és de petites dimensions, amb només 55 metres quadrats de superfície.
La façana de l’església de les Carmelites, d’estil neogòtic de línies senzilles, recorda la de Maria Auxiliadora que, com hem dit, fou dissenyada pel mateix arquitecte. Els seus elements més destacats són la portalada, amb arquivoltes ogivals que emmarquen el timpà de mosaic, i la rosassa. El frontis, de doble vessant, té al seu centre una escultura de la Verge del Carme sota un dosser i, a cada costat, una decoració de cinc arcades cegues. Una creu de petites dimensions remata el conjunt.
Miquel Àngel Casasnovas