Direcció:
Carrer Maria Auxiliadora, 12
07760 – Ciutadella de Menorca
Telèfon: 971 381 000
Email: calos.ciutadella@salesians.cat
Pàgina web col·legi salesià-Calós
Celebracions de l’Eucaristia:
Consulta els horaris
GPS: 40°00’15.3″N 3°50’22.7″E
Com arribar
Xarxes socials:
Facebook
Instagram
Responsables:
Pares Salesians
Responsable del Santuari: P. Emili Marcos i Souto.
emili.marcos@salesians.cat
HISTÒRIA DEL SANTUARI DE MARIA AUXILIADORA
Va ser el bisbe fra Juan Antonio Díaz Merino (1832- 1844) qui introduí a Menorca la devoció a Maria auxiliadora. A instàncies del prelat menorquí, el papa Gregori XVI concedí l’1 d’abril de 1836 l’ofici i missa de la Verge sota l’advocació d’Auxilium Christianorum. És clar que aleshores ningú no sospitava que, dècades més tard, a Ciutadella s’erigiria el primer santuari d’Espanya dedicat a Maria Auxiliadora, aviat vinculat a l’obra salesiana. L’impulsor fou el jove prevere Federico Pareja, natural de Ceuta però resident a Ciutadella, qui havia conegut l’obra salesiana a Barcelona. Era l’època en què s’enderrocaven les muralles de Ciutadella per donar lloc a l’eixample de la ciutat. L’any 1886 el pare Pareja adquirí un hort al carrer del Rovell (avui de Maria Auxiliadora), en una zona ocupada anteriorment per la muralla, amb la intenció de disposar d’un espai per a la formació de la joventut. El 24 de maig de 1889, festivitat de Maria Auxiliadora, es posà la primera pedra de l’oratori, obert al públic el 17 d’agost de 1893. Els plànols havien anat a cura de l’arquitecte barceloní Enric Segnier i la construcció, del mestre d’obres Antoni Anglada Pons. Es tractava d’una església d’estil historicista neogòtic, de 17 per 7 metres. És de nau única, dividida en quatre trams delimitats per arcs i absis pentagonal on s’hi obrien cinc finestrals. La volta és de creueria molt rebaixada. Pel que fa a la façana, recentment restaurada, mostra també l’ornamentació neogòtica. Hi destaca el timpà sobre la porta d’accés, decorat amb un mosaic amb l’anagrama del nom de Maria, la rosassai els pinacles. El frontis està rematat pel campanar sobreel qual hi ha la imatge de la Verge.
La tenacitat del pare Pareja, amb el suport del bisbe Salvador Castellote i el de tota Ciutadella acabà donant el fruit esperat i el 26 d’octubre de 1899 arribaren a Menorcaels primers salesians per fer-se càrrec del santuari i del col·legi. El primer director fou el pare Francisco Atzeni. En pocs anys el fruit de l’obra salesiana es va fer ben visible: la devoció a Maria Auxiliadora, la tasca educativa, el teatre, les activitats recreatives… L’any 1911 es fundava la Unió d’Antics Alumnes Salesians gràcies a l’empenta del pare Olivazzo; fa pocs anys la Unió ha celebrat el seu primer centenari. L’èxit del col·legi salesià es pot calibrar tenint en compte que l’any 1906 tenia 305 alumnes matriculats d’ensenyament primari i secundari, a més de 138 alumnes en règim d’ensenyament nocturn per a persones adultes. El col·legi estava a cura d’un director i 9 professors.
Aviat tant el santuari com la resta d’instal·lacions es mostraren insuficients i es projectà la primera ampliació gràcies ls donatius de les corporacions locals, dels antics alumnesi dels fidels, sota el projecte de l’arquitecte català Francesc Folguera. Les obres començaren el desembre de 1919 i consistiren en afegir dues naus laterals, una a cada costat de la principal, una nova sagristia i el cambril de la Mare de Déu. Sobre les naus laterals es construí una tribuna. També
s’instal·là un nou retaule construït als tallers de Sarrià (1923) i la imatge de pedra de la Verge, tot coronant l’espadanya.
La intensa vida educativa, espiritual i social que irradiava del santuari de Maria Auxiliadora continuà en els anys següents, però es va veure amenaçada per la política laïcista de la II República, la Constitució de la qual prohibia als ordes religiosos d’exercir qualsevol mena d’activitat docent. Així i tot, les mancances de l’ensenyament públic feien inviable, si més no a curt i mitjà termini, l’aplicació d’aquesta disposició i l’activitat acadèmica continuà al col·legi salesià amb una certa normalitat i animats per la canonització de Don Bosco (1934). Tanmateix, novament es feia notar la saturació de les instal·lacions, per la qual cosa s’emprengué una nova ampliació. A tal efecte, s’havien adquirit diverses cases veïnes i el febrer de 1936 començaven les obres del nou santuari a partir del projecte de l’arquitecte maonès Francesc Femenies, si bé el disseny era de don Gustavo
Miquel Àngel Casasnovas