Parròquia de Sant Martí

Esta escena se ha inmortalizado en el arte y la literatura. Cervantes la recuerda al decir que Don Quijote, el cual se consideraba afiliado a la «orden de la caballería andante», al ver una imagen de san Martín partiendo su capa, exclamó: «Este caballero también fue de losaventureros cristianos, y creo que fue más liberal que valiente, como lo puedes echar de ver, Sancho, en que está partiendo la capa con el pobre, y le da la mitad; y sin duda debía ser entonces invierno, que si no, él se la diera toda, según era de caritativo» (El Quijote, 2ª parte, cap. 58).

No cabe duda, sin embargo, de que lo más distintivo de san Martín, como monje y obispo de Tours, fue su labor pastoral que consistió en una intensa y eficaz cristianización del mundo rural europeo. Cuenta su biógrafo Sulpicio Severo que siendo obispo su caridad no conocía límites. Un día entregó a un pobre su túnica entera, quedándose con un vestido que no llegaba a cubrirle los brazos, que aparecieron como esqueléticos cuando los levantó para el canto del prefacio en la misa. El mismo autor afirma que «en su rostro brillaba la alegría celestial y siempre tenía en los labios el nombre de Cristo y en el corazón la piedad, la paz y la misericordia».

Guillermo Pons

L’any 1301 el rei Jaume II de Mallorca posa en marxa una profunda reorganització de Menorca, conquistada pel seu nebot Alfons III de Catalunya-Aragó catorze anys abans. Amb la Carta de Franquesa, Jaume II crea un mercat setmanal que s’havia de celebrar cada dijous. I amb el Pariatge, del mateix any 1301, el rei ordena l’erecció d’una capella sota l’advocació de Sant Narcís aclarint, a més a més, que s’hi celebri missa cada dijous, coincidint amb el mercat, i el dia de la festivitat del titular. La capella de Sant Narcís era sufragània de la parròquia de Santa Creu de Lloriac. Però sembla que en un moment indeterminat del segle XIV s’esdevingué un canvi del qual no n’ha quedat registre documental: la parròquia de Santa Creu desaparegué i la capella des Mercadal quedà convertida en parròquia, però ara sota l’advocació de Sant Martí de Tours. En tot cas, el canvi s’havia consumat l’any 1345, quan en un procés judicial ja hi apareixen diversos habitants de la parròquia de Sant Martí des Mercadal.

A poc a poc, idò, es Mercadal anava guanyant protagonisme, de manera que s’hi anà consolidant una petita població que adquirí la categoria de pobla. També s’hi radicaren les institucions del gran districte central de Menorca, en paral·lel a la decadència en què a mitjan segle XIV entrà el castell de Santa Àgueda, ja abandonat i en ruïna cap al 1359. Aleshores, el batle (jutge ordinari) del terme de Santa Àgueda ja residia a la pobla des Mercadal i l’any 1403 el rei Martí l’Humà regulà per primera vegada el funcionament de la Universitat de la Pobla des Mercadal i Castell de Santa Àgueda. Possiblement, en aquesta època la parròquia de Sant Martí ja tindria ben delimitat el seu territori, que coincidia a grans trets amb l’actual terme municipal des Mercadal.

Res sabem de la primitiva església parroquial, que s’aixecà sobre el mateix turonet on avui hi ha l’actual. Era, tanmateix, el centre de la vida religiosa i social dels mercadalencs i la seu de les diverses confraries. A l’inici del segle XVIII hi havia les confraries del Santíssim Sagrament, de la Sang, de l’Assumpció de Nostra Senyora, de Sant Martí, de Sant Joan, de Sant Sebastià i, finalment, de Santa Escolàstica. John Armstrong, que visqué a Menorca entre 1738 i 1742, escrigué: «L’església es troba en un lloc elevat i és un edifici amb menys bellesa que no antiguitat, que ara amenaça ruïna». Armstrong afegia que s’havien començat les obres de cimentació del nou edifici, però la pobresa dels mercadalencs impedia que els treballs avancessin amb la rapidesa que els seus entusiastes promotors desitjaven. El temple primitiu, l’església vella, no fou enderrocada fins l’any 1767. La construcció, però, es perllongaria durant la resta del segle XVIII i fins i tot en les primeres dècades del XIX. El resultat és un edifici massís, de línies molt sòbries, que des del turó domina el conjunt de la vila. Cobert amb teulada de doble vessant, només el campanar ens delata el seu caràcter d’església. L’interior és espaiós, amb planta de saló de cinc trams delimitats per arcs faixons, cobert amb volta de canó. A cada costat de la nau hi ha les capelles laterals entre els contraforts, embeguts dins del conjunt de l’obra i invisibles des de l’exterior. La il·luminació prové de les petites finestres que s’obren sobre les capelles laterals. L’absis és trapezoïdal, cobert amb volta de canó botzinada. A la seva dreta, hi ha la capella del Santíssim Sagrament. Tal com succeeix amb la major part de les esglésies de Menorca, el seu interior fou saquejat en les primeres setmanes de la Guerra Civil, per la qual cosa els retaules i imatges daten de la postguerra. Cal destacar l’orgue, inaugurat l’any 2008, obra del Taller A & K Orgues de Vent, que a més d’embellir la litúrgia és el protagonista dels Festivals Internacionals d’Orgue que se celebren el mes d’agost.

Miquel Àngel Casasnovas